Festival Mot 2018, sala El Torín d’Olot, l’escriptor turc Hakan Günday ho broda. “Un cop et venen la por, t’ho poden vendre tot: l’odi, el racisme i qualsevol tipus de discriminació. O sigui que si et disposes a comprar la por, pregunta’t primer quin preu estàs disposat a pagar.” Aquesta setmana ha tornat a passar –Hanau, Alemanya: atemptat xenòfob, 9 morts i 6 ferits a mans d’un supremacista amb al·lucinacions paranoiques– i la llista d’atacs contra els altres no deixa d’augmentar en els últims anys d’ascens de l’extrema dreta. La por i l’odi no són pulsions naturals que es desperten inevitablement davant allò diferent sinó construccions socials estimulades per interessos espuris; són verins que operen amb una intencionalitat ideològica i política, que polaritzen, divideixen i deshumanitzen les capes més castigades per la injustícia global i les converteixen en boc expiatori de les frustracions. Per no comprar la por i l’escenari distòpic que se’n deriva seria bo que ens eduquéssim a cultivar l’esperit crític i a pensar de manera lliure bo i instal·lant tallafocs davant la invasió de mentides o realitats alternatives que circulen per les xarxes. La fórmula ideada per l’estrateg ultra Steve Bannon és ben senzilla: es tracta de deixar anar un rumor i nosaltres ja ens ocupem de viralitzar-lo, tant si el reforcem com si el desmentim. Així és com l’odi va fent forat i tard o d’hora sempre hi ha algú –com ara l’assassí de Hanau– que es sent cridat a l’acció.