Opinió

Ombres d’hivern

Sobre la por

“No han deixat de propagar-se virus que han activat els mecanismes de la por, mentre que en el món occidental no han fet res més que ressorgir i créixer els moviments xenòfobs

Em vaig trobar fa poc amb un amic per parlar de cine i de la vida, cosa que vam fer llargament sense estalviar-nos de passar pel tema del coronavirus, que va fent-se recurrent en totes les converses. Ell em va comentar que el virus de la sida va propagar-se en el món occidental (a l’Àfrica ja havia matat molta gent i continua fent-ho, mentre que, entre nosaltres, no s’hi va començar a actuar decididament en contra fins que es va veure clar que no només afectava “maricons i picotes”) a la mateixa època, als anys vuitanta, de les polítiques reaccionàries i l’economia ultraliberal dels governs, tan influents, de Reagan i Thatcher. Van ser uns temps de discursos moralistes en contra de la llibertat sexual i de por a l’altre com a possible portador contagiós d’una malaltia que alguns consideraven un càstig diví. Ho he escrit en passat, però, des d’aleshores, creant-se una mena de present continu, no han deixat de propagar-se virus que han activat els mecanismes de la por, mentre que en el món occidental no han fet res més que ressorgir i créixer els moviments xenòfobs i excloents que criminalitzen aquells que puguin arribar d’altres llocs considerant-los portadors de tota mena de mals i malalties.

Vam reconèixer amb el meu amic que ens fa por que, a partir de les notícies de com es va propagant, el coronavirus ens pugui afectar en la mesura que pot afectar a tots sense que ningú en sigui immune. Això vivint en la paradoxa que, encara que els mitjans de comunicació no facin res més que parlar-ne i d’aquesta manera potser també contribueixen al pànic, no tenim gens clar que estiguem vertaderament informats (si això és possible) del tema. En tot cas, davant de la, més que anunciada, possibilitat que l’OMS declari que el coronavirus és una pandèmia, considerant-ne l’alta capacitat d’infecció i la fàcil transmissió d’un lloc a l’altre potenciada per la facilitat de desplaçament en el món globalitzat, vam compartir una altra por: que aquest virus multipliqui les formes de control, justifiqui la limitació o la prohibició de les concentracions, entre les quals les manifestacions de protesta, barri encara més les fronteres i potenciï el racisme. És a dir, la por a aquella por als altres que ens fa feixistes. Això sense oblidar que les farmacèutiques sempre acaben traient profit dels virus i de la por.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.