Alertes, confinaments, tancament d’escoles; els ciutadans, preocupats, intenten gestionar la cura dels més grans i dels més petits preveient que la situació vagi a pitjor, i ahir mateix Foment del Treball reclama a la Generalitat i al govern espanyol plans de “contenció econòmica” davant la crisi sanitària per l’epidèmia del coronavirus. I entre les mesures que reclama inclou “una rebaixa d’impostos” i que es faciliti l’aprovació d’expedients de regulació d’ocupació (ERO), mitjançant una aportació més gran de “diner públic”. També se sol·licita que es deixin sense efecte els 15 dies d’avís al treballador. Per demanar, que no quedi. Sense paraules i sense vergonya. Que un sector de la població com la patronal utilitzi una pandèmia vírica que està posant a prova la resta de col·lectius de la societat per obtenir beneficis exclusius, és realment desesperançador. Els sindicats ho han qualificat d’“irresponsable” i de moment el govern de la Generalitat i la conselleria del ram no han fet menció de les propostes esmentades. Ja ho veurem. Mentrestant, per no perdre l’esperança, llegim que el govern d’Itàlia té previst avui aprovar mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia en les famílies i permetrà que, de moment, la gent deixi de pagar la hipoteca, i la banca a Escòcia concedirà una moratòria de tres mesos per al pagament de préstecs a totes les famílies i els comerços que puguin resultar afectats pel coronavirus.