L’única dignitat possible

Les noticies respecte de la propagació del coronavirus van camuflar que, fa una dotzena de dies, bona part dels mitjans de comunicació espanyol(i)s/tes (entre els quals la majoria de diaris “tradicionals” amb edició impresa) pràcticament amaguessin l’existència del “corinnavirus” que va propiciar la revelació d’un compte corrent a Suïssa on, provinents de l’Aràbia Saudita, van ingressar-se 100 milions de dòlars donats a Joan Carles de Borbó per la seva “mediació” en la construcció de l’AVE a la Meca. En relació amb el fet escandalós que, emparant-se en la Constitució i en els informes dels lletrats, la mesa del Congrés va rebutjar la petició d’investigar els comptes i les donacions de l’anomenat rei emèrit, tals mitjans també van passar-hi de puntetes i, en tot cas, sense qüestionar-ho: com és possible que un individu, del qual hi ha indicis d’un delicte flagrant, sigui “inviolable” i impune per sempre davant de la justícia? De fet, aquests mitjans tampoc no han investigat mai res dels comptes de Joan Carles. Però ahir, tot i la que baixa amb el coronavirus, no van poder evitar referir-se a dues fundacions (Lucum, creada a Panamà i receptora dels diners saudites, i Zagatka) que posen encara més en evidència que el virus de la corrupció està enquistat en la monarquia espanyola, cosa que ja podia saber-se fa temps només amb el que havia transcendit sobre la fortuna acumulada per l’emèrit. Tanmateix, ho van fer com si obeïssin la consigna (de la mateixa manera que les portades dels diaris espanyol(i)s/tes del 15 de març van reproduir-ne una altra: “Este virus (en groc) lo paramos unidos”) de “salvar” el rei actual volent-lo aïllar de la corrupció i fent de transmissors del seu discurs: “No en sabia res.”

És així que va propagant-se un altre virus amb el qual voler mantenir la monarquia restablerta per Franco: aquell que concedeix dignitat a Felip VI per haver renunciat a l’herència del seu pare (cosa que no és efectiva fins a la mort de qui la deixa) i retirar-li l’assignació a compte de l’Estat. El cas és que dissabte passat va aparèixer al diari The Telegraph una informació relativa als comptes opacs de Joan Carles que revela que Felip VI consta com a beneficiari de les dues fundacions esmentades. S’insisteix que el rei actual va renunciar l’any passat, davant de notari, a l’herència paterna. Però s’ha de donar per fet que no en sabia res dels tripijocs del pare? Hem de suposar que hauria adoptat aquestes decisions sense les últimes informacions? L’única dignitat possible seria que renunciés al càrrec heretat del pare i abdiqués.