Opinió

LA GALERIA

Ferri de Farners

Ferri, jugador, entrenador, ciutadà complet, el virus t’ha fet joc brut: com que no podia en el cos a cos t’ha deixat sense cobertura

Diuen que tot ciutadà afeccionat al futbol porta un entrenador a dintre seu. El que aquest columnista ja no sabria dir és si tot entrenador afeccionat a la vida hi porta també un ciutadà... En Joan Ferragutcasas era d’aquests segons. I el cas és que ens ha deixat. Li dèiem Ferri per driblar-li les síl·labes, ja que en poca cosa més podies agafar-lo distret: un davanter centre sempre va de cara a barraca. Va ser un gran esportista, dels que marquen gols a dins i fora del camp. Per això la Generalitat va atorgar-li medalla de l’Esport català, perquè va ser l’ànima del futbol de base farnesenc i selvatà. Quants vailets dels anys seixanta i setanta no van arribar a pujar, arrossegats pel seu entusiasme? Aquests dies corre per les xarxes una foto seva de quan entrenava els infantils de Santa Coloma ensenyant als nens algun moviment amb la pilota. Cos marmori, cames d’ordre dòric, mirada ferrenya... Van passar els anys i el cos se li va fer fusiforme, amb expansió d’humanitat per la zona ventral. Però mai va deixar de ser el jugador que va de cara a barraca. El ciutadà Ferri no se’n perdia ni una. Oi que li agradava el futbol? Doncs ara organitzaria una lliga de veterans. Oi que era un ballador incansable? Doncs ara portaria cada any els Sírex per posar la cirereta a un partit de costellada (un partit que sempre acabava en empat perquè cap dels dos bàndols en sortís decebut). Que el Pelegrí pujava per la banda? Ho feia marcat de prop per en Ferri... i se’n tornava amb en Ferri! Que hi havia una xerrada política? En Ferri escoltava atentament el conferenciant i al minut últim de partit li marcava el gol per l’escaire. Si te’l trobaves a la terrassa del bar, adormia el joc amb les seves anècdotes (explicades pausadament, les paraules sortint-li sibilants, com un xiulet d’àrbitre), però ja podies vigilar que no et driblés amb l’excusa d’anar al lavabo: quan tornava estava tot pagat... En Ferri repartint joc al Coro de Farners. En Ferri al Refectori. En Ferri a la festa major... Davanter centre per guanyar partits. Mig volant per controlar. Defensa central per aguantar en els mals moments. Porter perquè no ens en colessin ni una... Ferri, jugador, entrenador, ciutadà complet, el virus t’ha fet joc brut: com que amb tu no podia en un cos a cos, t’ha deixat sense cobertura. Però quan acabi aquest estrany partit, et farem l’onada, i tant que sí! Entre plors, però te la farem...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.