Jordi Puigneró
Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
El Mobile no s’improvisa. El Mobile no es toca
Els darrers 5 anys, l’ocupació del sector tecnològic digital ha crescut entre el 5 i el 10%
Després de setmanes de negociacions discretes, aquests darrers dies s’ha fet públic l’acord signat amb la GSMA per què el Mobile no només es queda a Catalunya, sinó que amplia contracte un any més, fins al 2024. És el millor acord possible per a totes les parts i, sobretot, una gran notícia per al país i la seva economia. Aquells que sempre hem cregut que el Barça és més que un club, amb la mateixa contundència hauríem de poder afirmar que el Mobile és més que un congrés. Ho és perquè, en l’actualitat, és l’esdeveniment de negocis més important del món de la tecnologia més determinant del moment. És una gran notícia per a Catalunya en un moment com l’actual, en què s’albiren dificultats en el futur de les economies mundials. Ens toca ara treballar per construir un futur amb més progrés i amb més oportunitats. I el Mobile n’és una peça clau.
El telèfon mòbil està sent, sense cap mena de dubte, l’invent tecnològic insígnia del segle XXI, de la mateixa manera que el cotxe ho va ser del segle XX. Al llarg dels darrers 100 anys, la indústria del motor ha jugat un paper cabdal en les economies mundials, i l’automoció en si mateixa ha esdevingut una indústria potentíssima. Només cal veure com totes les grans economies del segle XX han estat grans productores de cotxes (Alemanya, els EUA, Anglaterra i el Japó). També Catalunya, tot i que a menor escala, ha tingut en l’automoció una de les seves grans indústries, tant pel gran nombre de gent que ocupava com per la riquesa que ha generat per al país. Durant molts anys, hem sentit allò que quan “la SEAT tossia” la grip estava per caure en l’economia catalana.
Paradoxalment, avui, en plena grip de la Covid-19, la gran majoria d’aquestes fàbriques de cotxes estan parades i, en canvi, les empreses digitals tenen més feina que mai. Segurament perquè en aquest nou món ja no només hem de moure persones o productes, sinó que ara també hem de moure bits.
Doncs bé, si avui reconeixem la importància que ha tingut la indústria del cotxe per a la nostra economia, el mateix hauríem de dir del sector TIC a Catalunya, que, des del gener de 2018, ocupa ja més gent que tot el sector de l’automoció. Però bé, aquesta transformació digital no és exclusiva del sector de l’automoció, i això ho demostra el fet que, els darrers 5 anys, l’ocupació del sector tecnològic digital a Catalunya ha crescut a un ritme entre el 5 i el 10% anual, així com el nombre d’empreses i inversions estrangeres en aquest àmbit. Em pregunto si això hauria estat possible sense el Mobile. No ho podem saber del cert, però tot indica que hi ha jugat un paper clau. Perquè el Mobile no només ens deixa en dues setmanes uns actius quantificables en 500 milions d’euros i 13.000 llocs de treball temporals en hostaleria, oci i transport, també ens aporta diferents programes de digitalització desenvolupats conjuntament amb la Generalitat a través de la conselleria de Polítiques Digitals, com ara l’MSchools i el Yomo, que fomenten la programació i la robòtica educativa, el programa 4YFN, de foment de l’ecosistema d’empreses digitals emergents, i el programa 5GBarcelona.
Però, sobretot, hem de ser capaços d’entendre i aprofitar que la digitalització serà clau per revitalitzar l’economia i alhora fer-la més resilient. Des del govern, apostem per la tecnologia i la innovació com a motors d’una nova economia i així fer que els beneficis i oportunitats de les tecnologies digitals més avançades arribin a tots els racons i sectors del nostre territori.
El Mobile, a més, ens aporta un intangible de marca que ens posiciona com a capital mundial de la tecnologia més determinant. Catalunya ha estat la fàbrica d’Espanya, però ara ha de ser un dels hubs digitals d’Europa. En aquest sentit, Catalunya està fent els deures per competir en aquesta cursa digital global. Ho fa malgrat no disposar de totes les eines ni de tots els recursos que li són sistemàticament manllevats per un Estat que posa fre al nostre progrés amb una visió involucionista i centralitzadora. Quan alguns demanem més sobirania és pensant també en l’economia i el progrés d’aquest país. Perquè el futur és ara. I no podem permetre que ens posin frens per construir-lo.
