Transformem l’estiu per sempre?

Tenim en aquest estiu la clau per transformar els estius que vindran. Ningú pot qüestionar que la desconnexió educativa d’enguany serà més devastadora que la dels estius precedents i que calen propostes decidides i ambicioses per aixecar les expectatives educatives dels menors, recuperar-los emocionalment i reenganxar-los de nou als aprenentatges escolars.

Aquest estiu, si les condicions sanitàries ho permeten, ha de convertir-se en un gran laboratori per experimentar i per sembrar models i pràctiques per extreure’n lliçons i aprenentatges per als propers estius. També ha de ser el moment per posar les bastides d’una política pública orientada a combatre l’escletxa de desigualtats educatives que es donen durant aquest període any darrere any i de forma acumulativa.

Ara tenim l’oportunitat de transformar l’estiu per sempre i treballar per reduir la desconnexió educativa que es produeix tots els anys i que afecta de manera punyent els infants més vulnerables. Aquells que no tenen accés als aprenentatges que ofereixen els casals i colònies d’estiu, els campaments, museus, campus esportius... i això els situa en una posició de desavantatge respecte als que sí que hi tenen accés.

L’actual situació ha fet més evident l’escletxa educativa que generen els mesos d’estiu entre uns nens i nenes i d’altres. No deixem escapar l’oportunitat de treballar-hi, tots plegats, per posar-hi remei. Amb aquesta voluntat, proposo a continuació algunes idees.

Transformem la comunitat en aula d’aprenentatge.

S’ha tancat l’escola i s’ha mobilitzat la comunitat per fer que a l’estiu els barris i les ciutats esdevinguin aules riques en experiències educatives. En aquest context de crisi, pren força la idea que només podem assegurar l’èxit educatiu de tothom des de la responsabilitat col·lectiva, la coordinació i la suma d’agents que comparteixin recursos, valors i propòsits. Per això, és essencial que el disseny d’un pla d’estiu local compti, a partir de comissions de treball, amb la veu i mirada dels actors educatius del territori; serveis educatius, monitors, tècnics d’ajuntaments, educadors socials, orientadors, tècnics d’integració social, etc. hi tenen molt a dir. Són precisament els ajuntaments els que estan en millor disposició per fer de connectors entre agents i programes educatius orientats a l’equitat.

Tot apunta que l’impacte d’aquesta crisi sanitària, econòmica i educativa serà desolador. Per això, aquest treball col·laboratiu ha de ser el precedent d’unes noves dinàmiques de treball que superin la idea d’una educació centrada en l’escola i que permetin activar, durant el curs escolar, plans que integrin el suport educatiu i activitats d’enriquiment (esportives i artístiques, etc.) connectades amb l’escola. Cal avançar en la idea d’incorporar a tots els centres educatius figures interdisciplinàries que garanteixin més oportunitats educatives connectant espais i aprenentatges i oferint suports intensius (tècnics d’integració, orientadors, dinamitzadors, etc.) perquè l’acompanyament és condició indispensable del fet educatiu.

Un pla que integri l’oferta educativa pública i comunitària del territori.

Impulsem activitats que permetin l’accés a la vida comunitària i cultural del municipi. Per fer-ho possible caldrà articular una oferta pública i comunitària que integri les activitats educatives que ofereixin els museus, escoles de música i dansa, biblioteques, clubs esportius, etc. Perquè si les activitats només es poden fer en grups reduïts què millor que diversificar els espais i oferir l’ús d’equipaments municipals a les entitats del lleure perquè puguin desenvolupar-les. D’aquesta manera, també s’enforteix l’acció social i les experiències de lleure existents. I d’aquesta manera, també ens serà més fàcil poder connectar aprenentatges de dins i fora l’escola.

Tenim l’oportunitat de crear circuits, d’anada i tornada, que connectin els aprenentatges que han adquirit els infants en el temps lectiu amb els que adquiriran durant l’estiu. En aquest moment els docents i tutors, com a referents clau, són els més ben posicionats per ajudar-los a definir un pla d’activitats d’estiu a partir dels seus interessos i necessitats. Així, estaran més ben equipats per afrontar un nou curs escolar al setembre.

Transformem-nos, doncs, per aconseguir un estiu més competencial que mai. La recerca ens diu que participar d’activitats extraescolars possibilita descobrir vocacions, desplegar competències i capacitats clau per a la vida i millorar les relacions i el rendiment acadèmic. Per tant, si és tan important, posem-les a l’abast de tothom i aprofitem aquest estiu per visibilitzar aquests aprenentatges i donar-los el valor que els correspon reconeixent els seus beneficis. Explicitem les competències que es treballen des dels àmbits d’educació no formal i compartim aquesta informació amb les famílies i els docents. Aquestes activitats són estratègiques per combatre les desigualtats educatives i cal reconèixer-les com una part ineludible del dret a l’educació.