Opinió

DAMIÀ BARCELÓ

CIENTÍFIC, DIRECTOR DE L’INSTITUT CATALÀ DE RECERCA DE L’AIGUA (ICRA)

“Ara ens recordem dels científics, quan hi ha un perill”

Els investigadors treballen en un sistema d’alerta perquè a través de les aigües residuals es pugui detectar l’afectació per Covid-19 a la població

Recentment, aprofitant el confinament, ha publicat un article en què recull solucions i troballes recents de científics d’arreu del món sobre el control de la Covid-19.

Quin paper té la calor en el control de la Covid-19?
El que diuen diferents autors és que la calor, però sobretot la radiació ultraviolada, afecta molt la transmissió del virus. Aquest virus durant els mesos d’hivern va tenir l’època més forta. Ara que anem cap al bon temps, amb més radiació ultraviolada, hauria de disminuir la transmissió. Per això la gent té por que a la tardor, quan hi torni a haver menys radiació ultraviolada, torni.
Els estudis també parlen de la qualitat de l’aire.
Sí, això és clar. És molt simple: en ciutats com Barcelona, Madrid, Nova York, el fet que hi hagi molta gent, contaminació, molta mobilitat, etc. afavoreix que la transmissió del virus sigui més forta i hi hagi més casos. Per contra, s’ha vist que a les zones rurals hi ha hagut menys casos, en principi, perquè no hi ha contaminació. Amb el confinament, a les grans ciutats l’aire ha millorat molt, però ara quan tornem a engegar de nou... Podríem dir que, si ve un altre virus d’aquests, ves-te’n a un poble rural, remot i on hi toqui el sol!
Què hi té a veure el pol·len?
Hi ha l’estudi d’uns holandesos sobre el virus de la grip que conclou que al maig hi ha l’efecte del pol·len, que fa com de barrera protectora, activa el sistema immunitari i fa que la transmissió de la grip sigui menor. L’article diu que es podria extrapolar, però no ho sabem. Però sí que és cert que al maig hi ha hagut menys casos de Covid-19.
També es parla d’analitzar les aigües residuals.
Sí, això va començar en diferents grups a Holanda, Austràlia, Itàlia, i ara a Espanya també. Es tracta que analitzant el virus a través del clavegueram pots fer una estimació de la quantitat de gent afectada. De moment són estimacions. L’anàlisi parteix del fet que en la femta el temps de residència del virus és bastant llarg. Per tant, com que tothom està connectat al clavegueram, es pot saber quanta gent està afectada. Seria un sistema d’alerta en l’àmbit nacional, mundial. Una mesura complementària de la mèdica.
Això ja s’està fent en alguns punts de Catalunya.
Sí, sí, de fet l’ICRA hi està involucrat. A Barcelona hi ha diferents grups i ens hem reunit amb l’ACA, que s’hi està posant a fons. A Catalunya sabem mesurar-ho però s’han d’harmonitzar els protocols, monitorar la metodologia. La idea és preparar tot aquest conjunt d’eines perquè si ve una propera pandèmia estiguem preparats.
Des de l’ICRA què fan en aquest sentit?
El tema de les aigües residuals fa molts anys que el treballem. Fins ara teníem el PCR però no el laboratori per manipular les mostres, i ara, després que s’hagi aprovat una inversió important, ho podrem tenir tot. Aquest virus ens ha agafat a tots una mica desprevinguts i jo diria que en els propers mesos ho podrem fer tot.
Destaca també la desinfecció dels hospitals.
Hi ha un treball dels irlandesos, que recomanen la desinfecció amb sistemes ultraviolats; amb tecnologies més potents. Els xinesos fan servir tot el tema del clor. El que és clar és que la transmissió més important és via oral; per tant, la utilització de mascaretes és molt important. La desinfecció que s’està fent ja és correcta, però recomanen que en hospitals s’utilitzin més tecnologies vinculades amb l’ultraviolat.
És segur anar a les platges, piscines, rius...?
Jo no soc epidemiòleg, però jo diria que a l’estiu tenim una radiació ultraviolada molt forta; per tant, d’alguna manera, la transmissió per aire és bastant difícil. De totes maneres, la mascareta jo no me la trauria. Les piscines estan clorades i el clor l’elimina. Al mar, pel que jo he llegit, difícilment hi ha transmissió del virus. A més, tenim la radiació ultraviolada. Sí que tindria precaució per les distàncies, la respiració... Però, en principi, la transmissió a l’estiu ha de ser molt baixa.
Què creu que seria recomanable?
Crec que hem d’anar cap a solucions tècniques per quan vingui una altra pandèmia. Prendre mesures de precaució, sistemes d’alarma, etc. Això vol dir més inversió. Però a Espanya en recerca s’inverteixen molt pocs diners, un 1,2%, i a Catalunya igual; a Europa és més del 2%, i a Corea el 4%. És a dir, ara ens recordem dels científics, quan hi ha un perill. És com els bombers, quan hi ha foc. Els científics fem el que podem. I amb el col·lectiu mèdic, el mateix. No podem pensar, quan hi ha un problema, “que ens ho resolguin aquests” quan pràcticament no els donem ni un duro. Això hauria de servir per canviar el xip i no invertir tant en totxo i turisme i invertir més en ciència i tecnologia. Aquest hauria de ser el missatge, però d’aquí a quatre dies no se’n recordaran. Però si volen tenir sistemes de seguretat o sistemes d’alerta en aigües residuals, hospitals preparats, etc., s’ha d’invertir. Amb l’1,2% estem a la cua d’Europa. Així no es pot anar. La gent fa més del que pot aquí. Universitats i centres de recerca fan el màxim i els científics, si surt alguna cosa, és per voluntat, perquè hi ha molt pocs recursos. Crec que el govern de Sánchez i el de Catalunya haurien de fer un esforç. Sé que la consellera Chacón té ganes de fer alguna cosa, però ha de lluitar amb els seus companys pel pressupost. Però hem d’invertir perquè la propera vegada que això passi estiguem més preparats. S’hauria pràcticament de duplicar el pressupost de recerca a Espanya i Catalunya. No ens recordem dels científics quan hi ha una desgràcia! Tot es pot solucionar, però requereix un esforç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.