La victòria –relativa, com tot en aquesta vida– dels independentistes flamencs a les eleccions encara belgues ha excitat algunes vísceres. A Espanya, per exemple, n'hi ha que pelen fulla. El portaveu del PP a la comissió d'exteriors del Congrés, Gustavo de Arístegui, s'ha declarat “enormement preocupat”. De Arístegui ha demanat a flamencs i valons “un punt de trobada, reconciliació i vida en comú”. ¿I per què tan il·lustre personalitat exigeix un esforç matrimonial a dos consorts en procés d'agradable separació? Afers domèstics. Gustavo de Arístegui els retreu que facin el joc “als independentistes” catalans i bascos. A Espanya els melics són places de bous. Només caldria que flamencs i valons miressin d'afavorir els interessos nacionals del PP. No debades Kosovo és encara un Estat pirata a Madrid. En tot cas, el senyor De Arístegui hauria de reflexionar. Si no vol que la plaga s'escampi, podria començar a demanar als castellans un punt de trobada, reconciliació i vida en comú
amb els catalans.
De tan verdes
no en maduren.