La nova normalitat serà vista i no vista, encara que l’allargaran tant com puguin o ho faran veure. La segona onada ja no sembla una possibilitat remota. Pinta a veritat de les verdaderes i que la tardor començarà per la Mare de Déu d’Agost. Buscaven un pausa econòmica i emocional després dels 90 dies que havíem passat i ens havien fet un vestit a mida, però peten totes les costures. Temps just per fer l’acte institucional d’ahir. No s’hi veu aturador. Contagis. Brots. Rebrots. Transmissions comunitàries. Dimissions. Confinaments perimetrals. Anul·lacions. El pla era que pastéssim (juliol, agost i setembre) en prats de proximitat i incitar-nos a gastar els quartos que no tenim per veure si es recuperaven una mica els calaixos que no emplenaran els turistes estrangers. Mentrestant Sánchez havia de recórrer a Europa (i de fet córrer Europa) per passar la bacina. L’èxit és més que dubtós. Els 141.000 milions a fons perdut de moment semblen això, perduts. Uns se li fan els suecs. “Crèdits”, li diuen, “res de subsidis”. Els holandesos, també marrans: “Espanya ha de mirar endins per resoldre el problema.” Felip i la dona també havien de córrer (i corren) comunitats autònomes per aproximar-se al dolor del poble i de moment aquí passen de llarg. Es descarta que protestin perquè hem estat incapaços de trobar un secretari de Sanitat per substituir Guix i els 2.000 rastrejadors del contracte (retirat?) a Ferrovial.