Els vuit anys que han passat per a la resolució del cas Bateragune amb la suspensió de la sentència per part del Tribunal Suprem confirma, una vegada més, que la pena d’entre sis i sis anys i mig de presó que van complir el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, i els altres encausats, va ser injusta, en el sentit més literal de la injustícia. I, ara, en el passat més immediat s’alça l’ombra del dubte sobre la idoneïtat del buscat avançament de l’última convocatòria electoral al País Basc, per part del lehendakari Urkullu.

Davant d’aquests fets, sorgeixen dubtes: estem preparats com a societat per admetre la mala praxi d’aquells que suposadament imparteixen justícia? Com reparem el mal que hem fet a les persones injustament empresonades? Podem compensar el patiment dels seus familiars i amics?

En el periodisme de carrer, sovint, el relat pren camins inesperats, s’endinsa en tempestes que ens fan perdre de vista l’horitzó. La paciència i la perseverança, però, permeten tornar a veure les aigües en calma. I és aleshores quan hi veiem clar, encara que hagin passat vuit anys. La perspectiva del temps viscut és la que marca el temps per viure. Com una cursa de fons. Ho veieu clar?