Raça humana
Franco i la Maria de can Sers
Aquests dies que el Pazo de Meirás ensenya la porta de sortida als seus usurpadors, penso en la família de la Maria de can Sers com a testimoni de la fortíssima repressió política i econòmica que Franco va exercir contra els vençuts a fi i efecte de posar fi a les seves vides –uns 200.000 morts en temps de pau– i apoderar-se dels béns. Al Generalísimo de los Ejércitos, Caudillo de España i Fundador del Nuevo Imperio, el poble li va oferir, via col·lecta obligada, les Torres de la Pardo Bazán (la Corunya); les obres de reconstrucció van costar 1,2 milions de pessetes en un país devastat per la guerra i les finques contigües es van expropiar –la majoria sense indemnització– per ampliar el regal. Maria Vilella Fullà, la Maria de can Sers de Sils, s’havia casat amb Josep Vilà Riera i vivia en una masia al final del carrer de Baix de Vidreres que era del seu sogre Amadeu Vilà Viader. Els Vilà, de profundes conviccions republicanes, vam emprendre el 39 el camí de l’exili. La Maria es va quedar a Vidreres amb la seva filla Roser fins que el 1943 va ser desnonada per José Raig Iglesias, addicte al Glorioso Movimiento Nacional, que es va adjudicar l’habitatge –com altres immobles i terres– en compensació pels desperfectes ocasionats a una casa seva (s’havia confiscat el 37 per destinar-la a escola i s’havien tirat a terra dos envans). De dalt a baix, del Jefe del Estado als seus sequaços escampats arreu: uns lladres amb la justícia al seu servei. La Maria de can Sers era valenta, va resistir i la van haver de treure a la força d’una llar que va perdre per sempre més. Tinguem memòria!