El tècnic de so del programa nocturn Arribem tard treballava al programa de les tardes Tanquem si ens fan fora. I allà va preparar-se una llista d'efectes que ara també fa servir. Quan el locutor de Tanquem si ens fan fora deia alguna frase remotament relacionada amb l'excitació sexual posava el començament de I just want to make love to you d'Etta James.

Si parlava de la beguda posava l'efecte dels glaçons en un got. I també feia servir l'efecte de cop de puny, per si deia alguna cosa que (a ell li semblava que) l'havia fet ficar de peus a la galleda. I els “Ooohh”. I els aplaudiments. I el soroll d'esmolar ganivets...

Tot s'encomana. I a la majoria (no a tots) dels programes de ràdio, un tècnic de so com ell té el mateix cedé d'efectes i el mateix cervell. Els cops de puny, les espases que s'esmolen o els taps de xampany que surten disparats si parlem de Sant Sadurní o de la revetlla fan que tots els programes semblin el mateix. I el resultat és que els col·laboradors, el locutor i tots els entrevistats també semblen el mateix: uns idiotes.

Perquè el tècnic de so és un funcionari de la creativitat i pateix d'excés de zel, però tampoc no és una llumenera i posa els efectes es parli del tema que es parli.

De manera que si el locutor d'Arribem tard explica que tal dia, justament, és l'aniversari de l'Alzamiento Nacional, ell posarà la cançó Per molts anys. I si un supervivent d'un bombardeig a l'Iraq explica que no sap què se n'ha fet de tota la seva família, ell posarà la música de misteri que té preparada: Expedient X.

Comenta l'article a www.avui.cat