En Pep Florolos és allò que anomenem ara un opinador. Col·labora en una tertúlia on ha de parlar de tots els temes que aquell dia són notícia. Avui pot ser un informe del Fons Monetari Internacional, un segrest i les eleccions a Quintaforquistan i la setmana següent serà un debat al Parlament, un canvi en la llei del tabac i com ha de ser la nova plantilla del Barça. El secret d'en Pep és llegir molts diaris, mirar tots els informatius que pot, parar l'orella als bars i als transports públics i, sobretot, intentar aplicar el sentit comú. I quan no té ni idea del tema, calla i escolta com el típic tertulià setciències es queda ben descansat. Però hi ha dies com ahir i avui en què les coses no són tan fàcils.

Què pots opinar sobre una notícia com la de l'accident a l'estació de Castelldefels? Doncs més enllà que és un terrible desastre i de donar el condol a les famílies, poca cosa sensata més pots dir. Com a opinió. Després pots comentar la notícia, però opinar no, perquè és que no hi ha res a opinar. I quan entrem al món del comentari, estem abocats o bé a començar a especular sobre el que ha passat i per què ha passat o bé al sensacionalisme, quan no a les dues coses a la vegada. Quin sentit té ara fer el que van fer ahir algunes cadenes de TV explicant les coses a mitges a la recerca d'un culpable indeterminat? I quin sentit té entrevistar un pare destrossat que acaba de perdre un fill que havia sortit de casa per anar a passar la revetlla a una platja? “Sort que he fet pont”, ha exclamat en Pep Florolos quan ha pensat el que hauria hagut d'opinar
si li hagués tocat
tertúlia.

Comenta l'article a www.avui.cat