He sentit a dir a diverses persones de seny que ahir es va fer pública la sentència sobre l'Estatut. Segons aquestes persones de seny, “el text declara inconstitucionals 14 articles, interpreta 27 preceptes [23 artículos y cuatro disposiciones] i en confirma la resta de 245”. Diu que María Teresa Fernández de la Vega (una dama que l'altre dia, quan compareixia a la tele, va ser confosa amb un “pallasso” per una nena de dos anys i mig que conec) ha dit que “el Estatut se integra plenamente en la Constitución”. En canvi, el President Montilla –segons aquestes persones de seny– diu que està indignat.

Sincerament, si aquestes persones de seny tenen raó, com dirien algunes fembres quan tenen una primera cita amb un manso i el manso se'n vol anar al llit amb elles, jo dic que “no estic preparada”. Al llarg dels anys d'espera jo ja m'havia acomodat a la incertesa. Ara la sentència em pertorba. No he sentit res.

I és per això que proposo a tots els catalans pertorbats com jo que facin veure que encara no hi ha sentència. Com fins ara. No ho diguem al telenotícies. No ho comentem al bar. Procurem que el Cuní no ho tregui a la tertúlia. Als telenotícies madrilenys i espanyols en parlaran, esclar. Potser obriran amb aquesta notícia, juntament amb la de qualsevol altra desgràcia, com ara la d'un assassinat en sèrie. Però nosaltres no. Nosaltres hem de fer veure que no ho hem sentit. I si algú ens diu: “¿Qué? ¡Ya tenéis estatuto!” hem de contestar: “Ay... ¿qué más quisiéramos, don Cosme, qué más quisiéramos, pero es que las cosas de palacio...”.

Comenta l'article a www.avui.cat