Opinió

LA GALERIA

Alguna cosa bona hi ha

Em sembla que hi ha un major acostament entre persones, és més fàcil parlar amb la gent

El capellà del meu poble a totes les misses predica que ens hem d’esforçar a trobar-hi alguna part positiva, que hem de ser més solidaris, i que no ens hem de deixar vèncer per la por d’aquest virus que ens aclapara. El mossèn del meu poble, com a sacerdot fidel, segueix les directrius, consells i observacions del papa Francesc quan diu que, en aquesta època que ens toca viure, reconeixent la dignitat de cada persona humana, entre tots hem de fer renéixer un desig mundial de germanor. Entre tots, perquè ningú no pot lluitar per la vida aïlladament (Fratelli tutti).

Empès per aquest desig de treure alguna cosa bona de la situació, observo que hi ha (en general, és clar) com una major tendència a l’amabilitat, sembla que la gent es comunica més, tocats com estem per aquest cony de pandèmia. Doncs sí: em sembla que hi ha com un major acostament entre persones (amb mesures, oidà), sembla que ara és més fàcil parlar amb la gent, tothom (sempre en general, ep!) sembla més amable i més atent.

Un exemple només: prop del meu poble, a les Preses, hi ha una botiga de productes de la terra i per a la terra, gestionada per noies que són mostra d’aquesta amabilitat extra (diguem-ho així) que noto una mica pertot arreu. Són amables, atentes i simpàtiques; coneixen bé l’ofici i s’hi apliquen amb ganes. A les consultes sobre qualitats, sobre sabors i virtuts d’allò que s’hi ven, sempre han respost amb tot encert, però ara hi ha un punt d’amabilitat afegida, que encara fa més agradosa la compra.

I ara que hi soc, sense voler entrar en masclismes i feminismes, constato (només constato) la quantitat de dones amables i efectives que tracto. A la farmàcia m’atenen dues noies. Al centre d’atenció primària no hi ha cap home, ni recepcionista, ni infermer ni metge: tot són dones. Al súper del poble, només hi ha un home a la secció de carnisseria, i tres noies atenen tota la resta (que és molt). A la perruqueria em talla els cabells una noia. A missa, les dones manen al cor parroquial. La llibreria del poble la porta exclusivament una noia, la pastisseria i la biblioteca també. A l’hospital d’Olot, l’atenció al client és gestionada per dones. Si truco a l’ajuntament, sempre hi ha una noia al telèfon d’atenció vilatana... Podria seguir i seguir. Ja ho veuen: m’afanyo a riure una mica ara, per por de veure’m obligat a plorar més tard.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.