Tribuna
Els avantatges del mestissatge
“Cal destriar del passat el que ens projecta al futur, estant segurs que és aquesta idea nova la que ens fa créixer des de la racionalitat i no des de la fe, perquè no hi ha veritats incontrovertibles...
“Un dia de l’any 212, 30 milions de persones se’n varen anar al llit amb una identitat diferent de la que tenien quan es varen llevar. El motiu... va ser la sorprenent decisió de l’emperador romà Caracalla... havia decretat que tots els habitants lliures de l’imperi, visquessin a on visquessin, de Britània a Síria, de Capadòcia a Mauritània... adquiririen des d’aquell mateix moment la ciutadania romana.” (Irene Vallejo)
Que tots fossin ciutadans iguals, amb idèntics drets i deures, va ser un gran avenç en eliminar les diferències per origen, raça o creences. Roma va néixer al segle VI aC i es va mantenir com a estat fins al V dC. Va passar d’una petita ciutat a ser l’imperi més gran del món conegut. Quina va ser la raó del creixement i la durada d’un règim que va néixer república i va esdevenir un imperi absolut? Els EUA van créixer d’una petita colònia enfrontada a una gran metròpoli, el 1774, a la primera potència mundial, el 1945.
La raó en ambdós casos és que la colonització va ser inclusiva. Aprofitar sense cap reticència el que els pobles conquistats podien aportar. Roma conquista Grècia i hi troba que la cultura, l’art, la filosofia, la ciència eren superiors a les seves, i les adopta sense limitacions, fins i tot els seus déus. Roma ha estat possiblement el poble ètnicament més divers de la història de la humanitat. L’Estat pretenia que Roma era la pàtria de la humanitat, de tota, sense exclusions. “A Roma ningú que sigui digne de confiança és un estranger.” (Elio Arístides)
Del 1880 fins al 1930 arriben als EUA 28 milions de persones, el 55% de la població americana als 1880. Són gent d’arreu que fugen de la pobresa, de la guerra, de la persecució, d’una Europa amb una estructura d’estats anquilosada i progressivament obsoleta. La societat americana els necessita i els integra, els dona llibertat per viure, per emprendre..., i això incrementa la riquesa i la projecció mundial dels EUA, que esdevenen millors, més dinàmics... Quants grans personatges dels negocis, de la ciència, de la política, provenen d’aquesta immigració que és integrada sense reticències. Per això, l’“America first” és un retrocés històric.
Catalunya és un altre exemple de llibertat i d’integració: més del 60% de la població és d’origen immigrant i, sense el suport d’un estat, integra aquesta població malgrat la política espanyola que ho dificulta, perquè la pròpia llengua i la pròpia cultura estan perseguides fins avançats els anys setanta. Això enriqueix Catalunya per exactament les mateixes raons: el mestissatge de cultures i pobles enriqueix sempre els receptors... Hi ha casos contraris que serveixen per demostrar el mateix fet per reducció a l’absurd. Espanya n’és un cas paradigmàtic, la recerca de les arrels cristianes del “castellano viejo”, la contrareforma, la inquisició, l’índex de llibres prohibits, va empobrir Espanya a partir del segle XVI...
També Alemanya després del desastre de la guerra 1914-1918 va mirar endintre i va desterrar tot el que no fos d’arrel germànica, culturalment primer i racialment després, fins a la bogeria del nazisme, que va destruir el país en només dotze anys, de 1933 a 1945. Era la primera potència científica i tecnològica del món, la primera en premis Nobel, va emprendre una guerra que la va portar al llindar de la desaparició amb milions de morts i de desplaçats i la desconfiança d’Europa, que va requerir mig segle per ser reconduïda fins a la reunificació de les dues Alemanyes..., el patiment i el retrocés d’un poble que es va creure superior als altres... Quan Europa s’uneix per desterrar les guerres civils Alemanya torna a ser la primera entre iguals, demostració que tancar la porta i no veure el món condueix a la decadència.
Diu Hannah Arendt: “El passat no porta enrere, sinó que impulsa endavant i, contra el que podria esperar-se, és el futur el que condueix al passat.” Cal destriar del passat el que ens projecta al futur, estant segurs que és aquesta idea nova la que ens fa créixer des de la racionalitat i no des de la fe, perquè no hi ha veritats incontrovertibles...