El dret a envellir amb dignitat

En l’últim any, les persones grans han sortit de la invisibilitat en la qual acostumen a viure, tot i que ha estat en els termes que mai haurien volgut, afavorint estereotips negatius i parlant molt d’elles, però escoltant poc la seva veu. El que ha passat en aquests darrers mesos pandèmics tothom ho sap i ara és imprescindible extreure aprenentatges i sobretot mirar cap al futur per no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra i garantir inexcusablement el dret a envellir amb dignitat.

És un repte perquè, sense anar més lluny, a Catalunya ja hi ha 2.000 persones centenàries i, segons l’ONU, el nombre de persones de més de 60 anys a tot el món serà d’1,4 bilions el 2030. Tot i això, seguim sense estar preparades per respondre a les seves necessitats.

Les entitats de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya tenim clar que és urgent repensar el model d’atenció de llarga durada perquè abasti totes les necessitats de la gent gran, tant en l’àmbit residencial com en el domiciliari; perquè tingui una visió més integral i integradora, enfocada en tota la seva existència i no en les circumstàncies o mancances d’un moment donat, i amb uns serveis i suports centrats en la persona, que la considerin com un subjecte de drets i no únicament de necessitats, cosa que comporta posar fi a la compartimentació en què estan organitzats els serveis socials.

En aquesta mirada de futur cal incloure-hi el desplegament d’uns serveis i suports d’atenció comunitària de qualitat, amb una organització territorial propera a les persones que faciliti la participació dels diferents agents socials (voluntariat, atenció primària de salut, administració local i entitats i empreses de l’economia social) i amb un nou model d’atenció domiciliària, ben dirigit a les necessitats reals.

L’acompanyament i l’atenció a la gent gran s’han d’orientar més cap a la prevenció i la rehabilitació comunitària, ha de ser econòmicament accessible, i s’ha d’augmentar el nombre de places públiques per acabar les llargues llistes d’espera. És clau que la Generalitat prioritzi l’adjudicació d’aquestes places públiques a la iniciativa social sense ànim de lucre enfront de les grans corporacions i grups empresarials que l’únic que volen és el benefici econòmic dels accionistes. Els serveis i suports del futur també han de ser accessibles per a tothom, han de comptar amb uns estàndards de qualitat que valorin la prestació del servei, sigui privat, sigui públic, i han d’assegurar unes bones condicions laborals que reconeguin, de manera clara i inequívoca, la feina abnegada dels i les professionals de l’àmbit de la cura de les persones. El nou govern de Catalunya s’hi haurà d’implicar de ple perquè sigui possible.

La Covid-19 ha evidenciat les greus mancances en l’atenció i l’acompanyament a la gent gran de la manera més crua possible. Ara toca repensar-ho a fons, sense dilacions i amb la urgència que ens ha imposat la mateixa pandèmia.

No es pot perdre més temps.