Opinió

El voraviu

Anar tard i malament

Hem sigut pallussos i lliris blancs amb la venjança del Tribunal de Cuentas

Fa dies que em pessigo les parpelles amb cada nou capítol de la persecució econòmica a què el Tribunal de Cuentas sotmet els nostres líders. Quant que en sap, l’alt funcionariat de l’Estat! I que pallussos i lliris blancs que som nosaltres i els nostres dirigents! Cada crònica que llegeixo, cada declaració que sento, cada nova pirueta procedimental que ens dediquen i amb què ens meravellen i prenen el pèl, recordo el poema Castilla de Manuel Machado, que memoritzàvem i declamàvem al batxillerat i que ja he citat alguna vegada. Sempre a l’entorn de la venjança castellana, que és el que vivim: “El rey nos dará muerte, / arruinará la casa / y sembrará de sal el pobre campo / que mi padre trabaja...” Així són les coses en aquest Estat. Com al segle XI. Fins a l’octubre del 2017 es podia entendre que algú pensés que amb l’europeïtzació havia canviat. Però després de l’octubre del 2017 com podem ser tan babaus? Fa quatre anys que ens busquen la mort en vida, que proven d’arruïnar-nos la casa i que sembren de sal tots els camps pels quals passen. Voleu dir que no anem tard i malament amb les fiances i la protecció dels béns dels nostres dirigents? Això el nostre govern no ho havia d’haver tancat fa temps? No hi ha comunitats autònomes espanyoles que ja tenen mecanismes equivalents? “Si fas fermança per algú, agafa els diners i paga tu”, deia l’àvia Neus. Per què hem esperat que plogués? No entrava en el mentrestant?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia