L’illa del Castellar
La vida al Port de la Selva va més enllà de la temporada turística. Hi ha la duresa dels hiverns
El cafè de la Marina és una obra literària que s’inspira en les vacances estiuenques que el seu autor, Josep Maria de Sagarra, passava al Port de la Selva. Aquesta vila marinera de l’Empordà, aquest mes d’agost, és plena d’estiuejants (culs blancs, en deien abans), que també hi passen les vacances. Després, tots tornaran a la ciutat per reprendre la seves vides quotidianes i s’oblidaran del poble. Però la vida real del Port de la Selva va més enllà dels mesos de la temporada turística. Sagarra coneixia i va descriure la duresa dels hiverns freds i atramuntanats d’aquest racó del cap de Creus. Fa pocs dies, en un acte als jardins de l’església del Port de la Selva, vaig descobrir algunes engrunes de la seva història, dels seus orígens, de la seva gent. “De la mare, el cor i l’ànima del Port de la Selva”, tal com ho recull Isidre Coromines en el seu darrer llibre, L’illa del Castellar, una recopilació de documents, de la memòria viva de la vila i les seves famílies, que ens transporta al començament de la vida en aquest poble, des del moment que es va segregar del municipi de la Selva de Mar, el 1787. El nucli neuràlgic de la nova comunitat arrenca a la petita, per no dir minúscula, illa o illot del Castellar, avui transformada en la zona comercial i portuària de la població. És la història d’una societat que fins a mitjans del segle passat ha tingut la pesca com a activitat econòmica més important, que va exportar arreu de la Mediterrània, la interpretació de les seves arts de port de reig i el seu sistema de pesca, sempre valent, propi de pescadors i d’embarcacions que havien de superar sovint el cap de Creus i els seus terribles temporals.
Coromines, que va ser durant vint any regidor del Port de la Selva i ha viscut a Polònia, Mèxic, Cuba i la Xina, ha tornat al seu poble natal per recuperar-ne la història, transmetre’n la memòria local i episodis tan dramàtics com el naufragi del 1919 a la cala Prona (El Gou). Assegura que està capficat i obstinat a explicar les històries del Port de la Selva, de la seva gent, deixar-ne constància, i ho fa amb encert en els tres llibres que ja ha publicat: La mar d’Amunt, La Lleva del Biberó no fou possible i L’illa del Castellar. Amb aquest darrer, l’autor diu que no tanca res, sinó que tot just comença a posar a l’abast de tothom materials i documents que ens expliquen d’on venim i ens fan entendre per què som com som.