Opinió

El voraviu

No sé si pairem

Ni el preu de la llum, ni el volum del deute públic, ni la bondat dels talibans

Als homes nascuts als cinquanta ens varen ruixar i ruixar infància, adolescència i joventut amb conceptes ara anatematitzats. S’adorava alcohol, tabac i benzina (velocitat) combinats amb el sexe com a instint de depredació i de competició. L’entrada triomfal al paradís dels adults la marcaven aquests quatre pilars. Les veus discrepants eren poques i les ofegaven sense compassió. El model resultant no era de mascle únic, però pocs matisos. Del genet de Marlboro dels cuquis al “Soberano, cosa d’homes” dels destralers. Ha costat i costa, però s’ha girat i es gira. No es predica cap d’aquells valors, al contrari. Hi ha majoria social a assenyalar-los com a defectes, infermetats, males praxis, vicis i addiccions. Tal canvi de paradigma és un orgull generacional. Dubto, però, que siguem capaços de pair canvis com els que proven d’engargallar-nos aquests darrers dies. A saber. Primer: el preu de la llum. Quan han vist que no podien aturar-lo ara ens diuen que no importa, que és cosa dels majoristes i que a la factura de l’usuari afecta molt poc. Segon: el volum del deute públic de l’Estat. Ha superat el 122% del PIB quan el 100% ja havia de ser un desastre i ara ens diuen que endavant les atxes, que tot el sud d’Europa esta igual i alguns, més. Tercer: la bondat dels talibans. Fugim per cames vint anys i noranta mil milions de dòlars després i de cop són de pasta negociadora i dialogant. Anirem de ventre com les oques, que deia l’àvia Neus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia