Opinió

A la tres

Ximpleries

“Quina sort en tenim, de Colau i de gent com ella, que ens fan tocar de peus a terra. Gràcies, Ada; gràcies, Jaume!

Ja ens va avisar divendres de la setmana passada el president d’Unides Podem, Jaume Asens: a la reunió de la taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve) això del referèndum “s’haurà de deixar per més endavant”. Se’n recorden de l’“ara no toca”? Es veu que no és seriós, asseure’s en una taula de diàleg i dir d’entrada que vols exercir el dret a decidir. Que primer s’ha de començar a parlar de l’agenda del reencuentro que diu Pedro Sánchez (que deu tornar a ser allò de les inversions, de Renfe, de l’aeroport... Uf, quin cansament) i després ja veurem què passa. Quan tots saben que el que passarà en realitat és que després el que vindrà seran unes noves eleccions –aquí i allà–, i no pas cap referèndum. El que els deia, que Asens ja es va encarregar de fer-nos pujar la mosca al nas, amb la tàctica aquesta de guanyar temps i ara anar per asfaltar carreteres i una possible reforma del Codi Penal (ara sí, ara sí, que ve, que ve). Però és que ahir l’alcaldessa Colau ja ens ho va dir ben clar: “No hi ha cap condició” perquè ens plantegem fer un referèndum, va dir. I va concloure: “La gent no està per ximpleries.” I jo que em pensava que una ximpleria era haver estat elegida alcaldessa de la manera com ho va ser. No. A diferència d’ella, es veu que els independentistes ens enganyen (“els dirigents independentistes han fet promeses que han incomplert sistemàticament”). Es veu que la gent ja no està per ximpleries (ella va dir tonteries, de fet) i que anar prometent referèndums (ni que sigui el 2030, suposo) “fa mal a la política”. Està bé, que els entrevistin. Com més parlen, més es retraten. Té aquest avantatge. S’han fet més d’una vintena de referèndums, aquests darrers cinquanta anys. A Irlanda del Nord, Eslovènia, Lituània, Geòrgia, Estònia, Letònia, Croàcia, Macedònia, Eritrea, el Quebec, Montenegro, el Sudan del Sud, Puerto Rico, Escòcia, Nova Caledònia... “Si el 60% dels escocesos el volen, es farà”, deia encara no fa quatre dies el secretari d’Escòcia del govern britànic, Alister Jack. Ximple! Ja ho veus, Ada, la mar de ximples que corren pel món. Sort que et tenim a tu, i els teus, per fer-nos tocar de peus a terra de tant en tant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.