Opinió

opinió

David Fernàndez

Declaració amistosa..., gens ni mica

Als anys 70 els conflictes al carrer per topades entre cotxes eren molt habituals. L’any 1987 s’implantà la “declaració amistosa”, i avui ningú no imagina resoldre un accident sense aquest document. Aquesta declaració es basa en una premissa bàsica: que ha de ser “amistosa”. Si un dels conductors apareix amb tarannà agressiu, el possible acord s’esvaeix, i cadascú fa la seva declaració “unilateralment”, fins i tot avui dia.

És indubtable que la solució a qualsevol conflicte serà més eficaç i duradora com més d’acord estiguin les parts. Però també és indubtable que intentar arribar a un acord amb un conductor agressiu, o bé serà impossible, o la declaració serà sota amenaça i amb una altíssima probabilitat d’acabar acceptant coses que no han succeït. Mai, mai, mai s’ha de negociar sota amenaça. Mai. L’acord resultant és nul de ple dret.

Catalunya i Espanya hem tornat a topar. Espanya és un conductor violent de mena que nega cap responsabilitat, que ha agredit Catalunya, i que ho fa cada vegada que pot.

Davant el xoc, Espanya ha sortit del cotxe tot enfurismada, empresonant activistes, representants polítics i presidenciables, enviant a l’exili i destituint presidents legítims i polítics, tancant tot un Parlament de manera il·legítima, arruïnant econòmicament desenes de servidors públics, acusant gent del carrer sense fonaments (més de 3.300 persones), criminalitzant el dret a protesta i manifestació, extorquint empreses i empresaris, destrossant el sistema sanitari, paralitzant inversions en infraestructures, incrementant l’espoli fiscal, pressionant bancs... i ho ha fet fent servir tot allò que té al seu abast (legal o il·legal): policies, jutges, mitjans de comunicació, decrets, lleis, monarques, bancs, tribunals d’“ajustament de comptes”, mafiosos de clavegueram, etc.

Obtenir una declaració amistosa d’accident davant un conductor violent no és una opció realista, per la senzilla raó que el conductor violent no la vol, i només vol agredir-nos fins que fem el que ell vol.

Davant un conductor manifestament violent només hi ha tres possibilitats:

1. Refugiar-se dins del cotxe i trucar a la policia, si tenim la seguretat que la policia vindrà.

2. Fugir a la comissaria més propera abans que l’altre conductor ens estovi sense descans.

3. Sortir del cotxe i confrontar-lo. El coneixem i sabem perfectament que, si no ho fem, no aturarà la seva agressió. Una vegada confrontat, anar a la policia, fer denúncia formal, i fer la declaració d’accident sense tenir en compte allò que pugui dir el vàndal.

Vistes les opcions podem concloure que:

a) Espanya no vol fer cap declaració amistosa. No ens podem refugiar al cotxe, ja que ningú no ens protegirà.

b) No podem fugir perquè Catalunya i Espanya són territoris inamoviblement contigus.

c) Només ens queda sortir del cotxe i confrontar la visceralitat i violència d’Espanya amb tot allò que estigui al nostre abast, duent a terme les accions de defensa, atac i denúncia que considerem més adients. Sense preguntar. Sense esperar. Sense negociar. Sense ploriquejar. Només fent i fent-nos valdre amb dignitat. Rebrem, però també donarem. I ens farem respectar. I avançarem de veritat. És l’única manera d’enfortir-nos i “ser més”.

No hi ha dreceres. Qualsevol altra cosa és d’una inconsciència intolerable, una presa de pèl. Si algú a Europa ha dit que hem de ser els campions de la negociació és perquè només vol que no els generem un problema amb el soci problemàtic.

Voler obtenir una declaració amistosa d’un violent com Espanya només pot respondre a la inconsciència, la por, el xantatge, o la creença equivocada que arribarà la policia (UE) i ens protegirà perquè “som els bons” i “ens ho mereixem”.

Quan algú us vingui a dir que hem de ser els campions del diàleg, li mostreu les declaracions de Josep Borrell davant la presa del poder a l’Afganistan: “Els talibans han guanyat la guerra, hem de tractar amb ells.” Més fets i menys paraules. Les negociacions buides de contingut ens agenollen, ens humilien i ens allunyen de l’objectiu de restituir la sobirania de Catalunya.

Declaració amistosa... amb Espanya, gens ni mica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia