A la tres
Algú s’està fent ric
“Potser ara és el moment de plantejar si les empreses de servei públic han de continuar essent en mans privades
N’estic cansat, de les explicacions tècniques del perquè puja de manera desfermada el preu de la llum des de fa setmanes. Que si ara manen les renovables, que si ara ho fan les hidroelèctriques, que ara les nuclears i que després marquen el preu el gas o el carbó. Que, ui!, el govern s’hi posa i retalla impostos i ara sí que baixarà. Però passa tot el contrari. El preu s’enfila i s’enfila com una buguenvíl·lea i amunt com si fos baixada. Que la gent s’ho empassa tot, deuen pensar, encara que vinguem d’una pandèmia, encara que no faci ni deu anys que vam superar una greu crisi.
Però quan el preu de la llum puja sempre hi ha algú que s’està fent ric. Segurament no pas les petites comercialitzadores que estan a punt de tancar perquè cobren un preu inferior al que compren la llum, però sí les grans empreses elèctriques. L’any 2020, per exemple, Endesa va guanyar 1.394 milions d’euros i Iberdrola gairebé el doble, 3.661 milions! No pas menudalla, justament. Més aviat tot el contrari.
Fa anys, el president veneçolà Hugo Chávez, desfermat del tot, anava per Caracas assenyalant edificis i cridant “¡Exprópiese! ¡Exprópiese!” perquè passessin a ser del poble. Hi ha un vídeo a YouTube que recull aquells moments.
No voldria pas ara que se m’entengués malament. No som a la Veneçuela chavista sinó a la Unió Europea i en una economia de mercat. I soc partidari de respectar les regles. Però de l’“¡Exprópiese!” de Chávez al campi qui pugui actual hi ha d’haver un terme intermedi. Entre altres coses perquè estem parlant d’empreses de servei públic, d’empreses que ofereixen un producte necessari per a tothom, del qual no se’n pot prescindir i que, com seria el més lògic, potser no hauria d’estar lligat als alts i baixos del mercat i a les lleis dels especuladors.
Algú s’està fent ric aquests dies a costa dels esforçats consumidors, que vigilen de no posar una rentadora o una assecadora fora d’hores i que vetllen per anar apagant bombetes aquí i allà. Algú s’està fent ric, molt ric, aquests dies. I els consumidors, més pobres. Mireu només l’últim IPC, al 4%, i compareu-lo amb l’augment dels vostres sous.