Opinió

A la tres

De plantofada en plantofada

“No se’n cansa, la justícia espanyola, de rebre plantofades d’Europa? La de Valtònyc és de l’alçada d’un campanar

En porten unes quantes. I tot fa pensar que encara han d’arribar les definitives. Però la sentència d’ahir del Tribunal Constitucional de Bèlgica –d’un Tribunal Constitucional!– és de l’alçada d’un campanar. Immensa. Històrica. El raper Josep Miquel Arenas, aquest que aquí coneixíem com a Valtònyc, va marxar a Bèlgica fa tres anys en ser condemnat a Espanya per la lletra de les seves cançons, a més de tres anys de presó per un delicte d’injúries a la corona. I què va fer? Presentar batalla des de l’exili. Els sona? Ha fet tanta batalla que fins i tot s’haurà de canviar la Constitució belga. Perquè el TC d’allà ha conclòs que les condemnes per injúries a la corona que es preveuen a la llei “són especialment severes” i –llegeixin bé– són “incompatibles amb la llibertat d’expressió”. Això a Bèlgica. A Espanya –ja ho saben vostès– la justícia considera que sí, que la lletra d’unes cançons que parlen de la monarquia mereix més de tres anys de presó. Arenas ha aconseguit dur el cas al TC belga, i que li donin la raó. És l’avantsala, s’intueix, perquè la justícia d’aquest país denegui a l’espanyola la seva extradició. I jo em pregunto: no se’n cansa, la justícia espanyola, de rebre plantofades –una rere l’altra– de la justícia europea? Sembla que no, veient com ahir mateix van rebutjar el recurs de Forcadell i com continuen encausant sospitosos de ser independentistes. Li donen la raó a Arenas, li han donat la raó a Lluís Puig, a Toni Comín, a Carles Puigdemont, a Oriol Junqueras, a Arnaldo Otegi... Quants casos s’acumulen, de plantofades de diferents justícies europees? Un munt. Són casos i sumaris diferents però, si el raper no se n’hagués anat a l’exili, tot això no hauria passat i ara encara seria a la presó; i si una part del govern de l’1-O no hagués marxat, tampoc. Arenas fa reflexionar i pronunciar a favor seu la justícia belga, que haurà de revisar la seva legislació. L’espanyola ni s’immuta. Prefereix en tot cas la gràcia dels indults –ho dic perquè és una mesura de gràcia, no es pensin– que no pas reformar el Codi Penal o fer cap reflexió sobre el que està passant. Que vagin fent, doncs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)