La caça

Tant que havia costat als anglesos prohibir la seva festa nacional –la caça de la guineu (il·legal des de 2005)– i vet aquí que arran d'un incident al mes de juny en què dos nens van ser ferits a Londres, presumptament per una guineu, un munt de britànics van fer una crida a exterminar aquests cànids, no pas al camp, aquest cop, sinó a les ciutats. De seguida, als mitjans anglesos van sorgir uns rumors sobre una suposada caça urbana, segons els quals uns escamots de voluntaris s'havien posat a patrullar els carrers de nit a la recerca d'alguna guineu distreta. La setmana passada, a YouTube, va aparèixer la primera confirmació d'aquests rumors: un vídeo borrós en què quatre homes emmascarats apallissen una guineu amb bats de criquet. Ha resultat, però, que tot plegat és un muntatge portat a terme per dos defensors dels drets dels animals que volien fer una sàtira, tipus Monty Python, de tota aquesta histèria antiguineu; així mateix, al film, la guineu que havien fet veure que atonyinaven no era sinó el gos d'un d'ells amb una cua peluda lligada al cul. A Catalunya, per contrast, no cal que ningú faci muntatges a l'estil dels Python pel que fa als drets dels animals: la realitat ja supera qualsevol ficció, si hem de jutjar per l'incident que va tenir lloc a una seu barcelonina d'Esquerra (Crònica.cat, 28.7) en què un grapat de toreros —enfadats perquè aviat ja no podran perforar braus amb banderilles— es van posar a llançar cadires a independentistes amb carnet. Llàstima que no n'hi ha cap vídeo: Cleese i companyia n'haurien comprat els drets a l'acte.