Un agost calent als EUA

Els darrers mesos bona part de les economies mundials estan començant a retirar els estímuls fiscals que van iniciar a finals del 2008 quan es va fer evident que la crisi del sistema financer es desplaçava a l'economia real i la gran majoria de països entraven en recessió. Seguint l'ortodòxia econòmica, després de l'impuls i per evitar un excessiu dèficit públic i endeutament de l'estat que pugui posar en perill el creixement a llarg termini, cal retallar les despeses i augmentar alguns impostos. El problema és que ningú pot saber amb certesa quin és el moment adequat per invertir les polítiques, i que si el creixement no està prou consolidat, aquest canvi en les polítiques pot fer tornar les economies a la recessió. Hi ha temors que a Europa i Estats Units estigui passant precisament això.

Europa creix a unes taxes encara allunyades del que seria desitjable. Als Estats Units la taxa d'atur segueix augmentant i tot sembla indicar que les xifres de creixement poden tornar a empitjorar en el segon semestre d'aquest any.

El govern d'Obama no té prou suport ni al Congrés ni al Senat per tirar endavant noves polítiques fiscals expansives. Tots els representats republicans i molts demòcrates són molt reticents a gastar més diners dels ciutadans en programes de resultat incert. Si no fos així molt probablement l'administració Obama ja hauria iniciat un nou programa d'estímul fiscal com el de fa un parell d'anys. Les darreres setmanes, però, s'està estenent el rumor que el govern pot estar preparant de manera imminent una mesura de xoc que podria evitar aquests esculls.

El 90% de les hipoteques nord-americanes estan en mans d'entitats financeres directament o indirectament controlades pel govern. Això és degut al fet que en el pitjor moment de la crisi, i per evitar-ne la fallida, les grans entitats emissores d'hipoteques van ser intervingudes o van rebre grans injeccions de capital públic. Les ja famoses Fannie Mae i Freddie Mac, sobretot. Molts ciutadans estan pagant una hipoteca superior al valor actual de mercat de la seva vivenda: es calcula que es troben en aquesta situació de “riquesa negativa” fins a un 20% del total d'hipoteques. El govern Obama sembla que està pensant seriosament la possibilitat de reduir els tipus d'interès d'aquestes hipoteques o fins i tot reduir el capital que deuen aquelles famílies que estan pagant una hipoteca més elevada. Això hauria de donar un impuls al consum privat i hauria de contribuir a la recuperació econòmica. L'èxit dels ajuts que s'han donat recentment per a l'adquisició d'automòbils mostra que els ciutadans americans reaccionen positivament davant d'aquest tipus d'estímuls.

La forma d'implementar-ho seria la següent. Utilitzant els diners que l'estat ja té posats en aquestes entitats es permetria un procés generalitzat de refinançament de les hipoteques. Moltes famílies americanes paguen per la seva hipoteca un interès més alt del que hi ha actualment al mercat perquè les condicions existents no els permeten de refinançar-la a un tipus més baix. Amb la caiguda del preu de la vivenda, el nou crèdit superaria el 80% del valor de mercat d'aquesta. D'altres famílies no poden perquè tenen un historial creditici dolent. En total es calcula que la meitat dels 37 milions de famílies que tenen una hipoteca en una de les entitats avalades pel govern es troben en aquesta situació. Si a les entitats se'ls permetés emprar les garanties ja concedides pel govern en aquest procés de refinançament, l'impacte sobre aquestes famílies seria un estalvi d'uns 2.500 dòlars l'any durant tota la vida de la hipoteca, uns 25-30 anys de mitjana. Els economistes sabem que aquells augments d'ingressos que es perceben com a permanents, com aquest que exposem, són els que tenen un impacte major sobre les decisions de consum. La mesura, doncs, serviria per reactivar el consum privat i enfortir el creixement.

I tot això sense tenir cap impacte en el dèficit públic perquè s'estarien usant diners ja entregats a aquestes entitats. Entitats que a més veurien millorar la qualitat dels seus préstecs en millorar la posició de pagament de les famílies implicades. Evidentment no hi ha cap política perfecta, i aquesta generaria una pèrdua de valor dels bons emesos pel govern per finançar les garanties donades a les entitats hipotecàries. Això podria generar problemes al sector financer. Però es podria compensar si la Reserva Federal, davant dels problemes de l'economia, tornés a suavitzar els requeriments de qualitat dels bons que demana quan concedeix un crèdit a una institució financera.

Cal tenir en compte que, a part d'estimular l'economia, aquesta mesura també donaria oxigen al president Obama de cara a les properes eleccions al Congrés, que segons totes les enquestes podrien ser molt negatives per al Partit Demòcrata. El nombre de persones que es veurien alleujades sembla que supera amb escreix el de les que tenen la percepció que s'estaria ajudant els endeutats d'avui amb impostos que ells o els seus fills pagaran en el futur. Una cosa ben certa, d'altra banda, perquè és possible que el sector financer torni a necessitar en el futur noves injeccions de capital si es torna a tenir la màniga ampla amb les condicions creditícies.

Sembla que la data clau serà el proper dia 17 d'aquest mes d'agost, quan està programada una reunió del Departament del Tresor per dissenyar el futur de Fannie Mae i Freddie Mac. És clar que molts republicans i alguns demòcrates podrien pensar que tot plegat haurà estat un estratagema per esquivar el poder del Congrés i del Senat. Si finalment la mesura es porta a terme, la resta d'estiu serà calenta als Estats Units, i no només per raons climatològiques.