Pícnic al cine
“De què vas?”, etziba la noia. No t'esperes aquesta reacció quan has estat aguantant fins a no poder més. Jo, que sóc del segle o del mil·lenni passat, ja no ho sé ben bé, hauria trobat més natural una disculpa o bé un silenci vergonyós, com s'escau a una persona a qui li han de cridar l'atenció. Sí, el silenci sembla el més adient en un cine, sobretot quan la pel·lícula transcorre quasi sense diàlegs i només se senten el vent, la pluja i el fru-fru de l'impermeable. Això a la pantalla. Al clatell, una crepitació de bossa i un rosec constant d'alguna cosa més cruixent que les crispetes i els ganchitos. Penses que la saragata rosegadora no pot durar gaire més, que d'un moment a l'altre s'acabaran les municions i que la bossa deixarà de fer garranyics d'una vegada. Doncs no. Com que la pel·lícula és quasi muda, la noia hi posa una banda sonora amb una constància de gota malaia.
Trigues mitja hora de rellotge, una eternitat, a girar-te i dir: “Vols deixar de rosegar d'una vegada?”. Ella salta i et diu que de què vas i, amb la fermesa de la superioritat moral, afegeix: “Al cine està permès menjar”. I reprèn el petarrelleig, ara per proclamar la victòria dels seus drets inalienables. Fins que consumeix el contingut de la bossa (metal·litzada) i l'escura amb un desfici estrepitós. Aleshores em sento com Joseph K., el personatge de Kafka marcat per un complex de culpa genèric, inespecífic. És culpa meva haver anat a veure una pel·lícula que cada vegada m'agrada menys. És culpa meva haver amargat el ressopó d'una pobra noia. És culpa meva ignorar que al cine s'hi pot menjar, beure i fer el rotet. Quina vergonya, Déu meu.
M'he jurat que no em tornarà a passar. M'he proposat no trepitjar mai més els drets dels meus coespectadors i també exercir-los jo amb la mateixa alegria. Rumio. Si està permès tot allò que no està prohibit, vol dir que puc anar al cine a fer-hi gàrgares i a tallar-m'hi les ungles dels peus. De moment ja he decidit que la propera pel·lícula la miraré amb un trencanous a la mà i un quilo de nous a la falda. És permès a tot arreu prendre calci i rebaixar el colesterol.