Les entrevistes d'estiu

L'autor de comèdies malcarat ha de rebre a casa uns periodistes televisius que li volen fer una entrevista per a la web de la Generalitat. Tots els artistes catalans de renom hi participaran, en el projecte, que es diu Els nostres artistes en xarxa, i ell, que és un dels artistes catalans de renom, hi ha de sortir per força. L'autor de comèdies malcarat treballa cada dia de nou del matí a tres de la tarda i no concedeix (se n'ha de dir així: concedir) entrevistes, perquè li sembla que no li fan cap falta ni cap bé. No vol sortir a la televisió perquè no suporta que a mitja explicació un personatge l'interrompi per fer-li un test i no vol participar en entrevistes escrites, perquè els comentaris dels lectors online li provoquen taquicàrdia. Però aquest cop diu que sí, no s'hi pot negar.

Així doncs, es lleva abans de l'hora per escriure, endreça la casa, es dutxa, es vesteix i trenta minuts abans de les onze, l'hora acordada, es posa a esperar.

A les onze i deu es posa a patir per si s'ha equivocat de dia i d'hora. Truca al mòbil que li van donar, però està apagat. A les onze i vint s'enfila per les parets. Arriben a dos quarts de dotze.

–Havíem quedat a les onze? –pregunta l'autor de comèdies malcarat, en veure que no demanen disculpes.

–Sí, és que... –fa la productora amb un somriure. Els altres comencen a deixar bosses i fils elèctrics al rebedor.

–Però són dos quarts –protesta ell.

 –Ja, sí, és que ens hem perdut.

 –M'hauríeu pogut trucar i us hauria indicat.

 –Sí, ja, però com que hem quedat a casa seva no és el mateix... –li diu la productora, com si tractés amb un dement. I afegeix: –Estarem de seguida. Ara, mentre muntem, un company va a buscar una bateria a la furgona, que la que tenim se'ns ha acabat i de seguida estarem. Mentrestant canviarem la roba, va massa mudat per a una entrevista a casa. Podria posar-se una cosa més visual? Una bata, un pijama...?