Petits grans pobles
L’agitament cultural dels petits pobles s’associa també a lluitar per evitar que se’ls esborri de mapa
L’Alt Empordà ha estrenat big band, un projecte que agrupa una vintena de músics empordanesos apassionats pel jazz. Després del seu debut oficial dissabte passat a Pau, ja tenen emparaulats uns quants bolos per aquest estiu. Projectes com aquest es fan realitat per l’obstinació i tenacitat dels músics que integren la banda, però també pels suports que reben del seu entorn. La Big Band Alt Empordà va néixer el 2021, i ha pogut tirar endavant perquè l’Ajuntament d’Ordis els cedeix un espai per assajar, a canvi dels concerts gratuïts que acordin. Aquesta és la clau de l’èxit. La col·laboració, l’intercanvi, la reciprocitat o com vulguin dir-ne, d’aquesta mena de relació. Això és només un exemple de la gran tasca que fan els responsables de cultura de molts pobles petits de les nostres comarques en l’organització d’actes culturals en el món rural, amb pocs suports i escassos recursos econòmics. Un esforç ingent, sobretot quan es volen mantenir les programacions culturals al llarg de tot l’any, bàsicament per a consum local, i no només a l’estiu, per als estiuejants, com s’ha fet durant anys. Amb tot, hi ha propostes molt interessants, com ara el festival d’arts escèniques, teatre i territori (FASTT), una agosarada aposta per la descentralització de l’exhibició cultural, que apropa les arts escèniques a les zones rurals amb una programació per a aquest estiu que arribarà a petits pobles (ara en diuen micropobles) com ara Garrigàs, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Sant Mori, Siurana, Vilamacolum, Vilanant i Vilaür. A banda, però, hi ha molts altres pobles, com ara Agullana, Espolla, Lladó, Sant Llorenç de la Muga o Vilajuïga, només per citar-ne alguns, que mantenen una important inquietud cultural. Res a veure amb els colossals Festival de Peralada (Casinos de Catalunya) o Festival de Cap Roig (CaixaBank). En alguns casos, l’agitament cultural i lúdic s’associa també a la cosa reivindicativa i a lluitar per evitar que se’ls esborri de mapa. Vilajuïga va sortir al carrer, fa pocs dies, perquè no es volen quedar sense el servei de tren, que perdran si Figueres tanca l’actual estació del centre de la ciutat per traslladar-la a Vilafant. Massa sovint les polítiques de les capitals es fan sense mirar com repercutiran sobre la població i el desenvolupament d’una comarca que els ha donat vida. La vida que també hi ha en els 59 micropobles de les comarques gironines.