Mentre esperem

La setmana que ve el president de la Generalitat hauria d'anunciar la convocatòria d'eleccions, deo gratias i amén. Això diuen i rediuen, però vés a saber. No se sap mai. Aquest home és un misteri bíblic. Llarguíssim silencis, els seus. I mentrestant, què? Mentrestant, José Montilla es dedica també a multiplicar-se bíblicament. No hi ha inauguració, congrés, festa, festeta o festassa sense la benedicció papal corresponent i protocol·lària. Montilla es multiplica per mil. L'increïble home ubic. Omnipresent i omnipotent. Només hi ha un problema. Com que el president és tan discret, sovint hi és però no ho sembla, perquè passa desapercebut. A més, ja se sap, els mitjans de comunicació públics mai no reguen prou. Són cases estranyes en mans de professionals imprevisibles. Tret d'algunes servils excepcions que compten poc. Tant de llaurar i que tot acabi en un carabassó deu ser frustrant. I encara un altre. El president ha muntat una campanya preelectoral on només compta ell. I el PSC? Oferiu flors als acomodats que fracassaren.