A la tres
Jo que no vaig fer el soldat
“Els mil milions d’euros addicionals per al Ministeri de Defensa han remogut algun budell als objectors
A finals dels anys vuitanta ja no era cap heroïcitat negar-se a fer el servei militar, la feinada prèvia l’havien fet els insubmisos que seguint l’exemple de l’admirat Pepe Beunza van forçar l’Estat espanyol a professionalitzar l’exèrcit jugant-se penes de presó. Per això l’únic mèrit de fer-se objector era aleshores renunciar a formar part del grup de pesats que monopolitzaven les sobretaules amb anècdotes de presumptes aventures casernàries que en realitat amagaven abusos sistemàtics i sobredosis de testosterona, per dir-ho en termes actuals de l’Abascal. I és impossible veure ara reaparèixer de tant en tant Felipe González impartint lliçons a tothom i no recordar que va ser gràcies al PP d’Aznar i amb l’oposició del PSOE que fa vint-i-un anys va desaparèixer la mili . Fa basarda reproduir amb quin cinisme justificava llavors González la continuïtat del servei militar obligatori. “És una manera de garantir la igualtat dels espanyols a l’hora de servir la pàtria”, afirmava, com si ignorés el tràfic d’influències i el classisme que sempre van dominar la sort dels reclutes. Només els que tenien amistats convenients o posició econòmica prou folgada per moure fils podien decantar la tramoia del sorteig assegurant als fills destinacions properes i anyades benignes. Per això l’aprovació dels mil milions d’euros addicionals per al Ministeri de Defensa ens ha remogut algun budell. És el preu que Joe Biden va venir a cobrar-nos a tots plegats, entre cullerada de llobregant i xarrup de Viña Ardanza, mentre els manaires sopaven de gala en honor a la guerra. Pedro Sánchez s’ha afanyat a satisfer la factura, encara que això li hagi costat la penúltima i indolora polèmica amb els socis de govern. Ja el podeu criticar tant com vulgueu, el paperot de Podem, però si us estimeu els fills val més que a les properes eleccions mireu bé el programa del partit que voteu, no fos que alguns caiguin en la temptació de recuperar la fotuda mili només per complaure els amics de l’OTAN i acabar de pagar la factura del club.