Art i aprenentatges

Una de les idees més compartides en educació és la bondat de promoure les activitats artístiques dins les aules. L’art ha de formar part dels currículums de primària i secundària; només així podrem assegurar una educació completa i garantir la igualtat de tots els infants i adolescents.

Malauradament no tots els alumnes tenen accés a l’art més enllà de les escoles i els instituts: la visita a un museu, l’entrada a un concert, a una representació teatral, a una actuació del circ, la participació en un casal d’estiu de temàtica artística o unes classes de dansa, són experiències que no estan a l’abast de totes les famílies. Moltes activitats extraescolars estan limitades a qui s’ho pot permetre.

Les activitats artístiques a l’aula persegueixen diversos objectius: des del desenvolupament de les habilitats comunicatives fins a la millora de l’expressivitat, passant per la desinhibició, el descobriment dels recursos comunicatius a través de l’expressió o l’augment de l’autoconfiança i l’autoestima. És a dir, el treball de les emocions. Les experiències artístiques propicien interaccions amb els companys de grup i afavoreixen el fet de compartir vivències i emocions des d’una dimensió col·lectiva. L’alegria, la por, la tristesa, la sorpresa, l’entusiasme, l’angoixa... que els infants i els adolescents viuen a flor de pell es poden vehicular a través de l’art, i aquest és un aprenentatge profund i essencial que no podem menystenir en un entorn educatiu. Quan l’activitat artística esdevé una activitat en grup, té en compte el treball en equip, la socialització i la cooperació amb els altres. En aquest sentit, l’art afavoreix l’espai perquè cadascú trobi el seu lloc dins un col·lectiu i contribueix a la cohesió del grup.

La pràctica de les activitats artístiques esdevé necessària per estimular la creativitat en els alumnes, promoure els valors culturals i estètics, desenvolupar les habilitats comunicatives i expressives o augmentar l’autoconeixement i l’autoconfiança.

Si bé a primària podem trobar un catàleg força ampli d’experiències i projectes de caire artístic, ens adonem que a secundària aquest tipus d’activitats (cant, teatre, dansa, dibuix, pintura...) no hi són presents de manera extensiva, reglada i compromesa. Més aviat podem parlar de la manca d’una oferta artística rica i ben estructurada, que vagi més enllà de la voluntat d’alguns docents. La música és l’única disciplina que té una assignatura pròpia a cada curs, i encara només a primària. A secundària ja només la trobem en dos cursos dels quatre que formen l’ESO. No tenen tanta sort les activitats visuals i plàstiques o el teatre, per posar només alguns exemples. A la pràctica, constatem una manca de correlació entre el “discurs” professional i la realitat a les aules. Això comporta la necessitat d’una reflexió més profunda sobre la programació real d’activitats artístiques en el sistema educatiu i, de manera especial, en la secundària obligatòria. Més enllà d’interessants activitats, projectes o programes puntuals, cal que ens preguntem si hi ha una oferta prou àmplia, estructurada i variada en el marc del sistema reglat. La inclusió d’experiències artístiques no pot dependre només de la convicció d’un docent o de la voluntat d’un equip que creu en la importància de l’art en l’educació dels joves.

Una de les experiències educatives que té un impacte transformador més potent és la que porta un adolescent desmotivat pels estudis cap a la dedicació i la curiositat després de tenir una experiència d’èxit reconeguda en l’àmbit artístic. Aquesta experiència pot provocar en alguns adolescents una millora en l’actitud en relació amb les altres matèries que cursa. Finalment, no podem oblidar que el tractament de les disciplines artístiques en els centres educatius fomenta el consum de l’art i de la cultura entre els joves i futurs adults. Sabem que no tots seran músics, ni pintors, ni actors, ni ballarins, però sí que podem posar les bases necessàries perquè tots puguin gaudir de les diferents produccions artístiques. Ho facin com a creadors o com a espectadors de les manifestacions culturals i artístiques del país.