Opinió

opinió

Records d’estiu, somnis de tardor

El temps va respectar força la celebració de la festa major de Sant Daniel

La matinada d’aquest 23 de setembre s’acaba l’estiu astronòmic que, enguany, haurà durat noranta-tres dies. Malgrat alguns episodis de pluja, ens manca aigua. Com canta en Raimon, “al meu país, la pluja no sap ploure”. Ben segur que us sona la tornada de la cançó, perquè la Generalitat l’està utilitzant en una campanya que pretén incentivar l’estalvi d’aigua amb el lema “la pluja no la controles, l’aixeta sí”.

Parlant d’aigua i de pluja, el temps va respectar força la celebració de la festa major de Sant Daniel. A la vall estem vivint un canvi generacional que ha permès recuperar un ambient i una festa amb molts actes participatius. No hi ha espai per citar totes les persones implicades. Esmentem, però, la Laia, presidenta de l’associació de veïns; en Jaume i la Gemma, responsables que la música hi tingui un paper tan destacat. Hom no pot evitar cert pessigolleig a l’estómac quan veu tot el claustre romànic del monestir envoltat per tantes persones ballant La sardana de les monges, d’Enric Morera. Aquest any la va interpretar la Cobla Bisbal Jove, que també ens va acompanyar en la cercavila.

De tots els actes programats en voldria destacar un altre: la xerrada que la Irene ens va fer sobre la fàbrica Saguer, situada a prop de la font del Ferro. L’explicació i la posterior caminada fins a l’antiga planta d’extracció d’aigua i gas carbònic va ser un acte compartit per una colla de veïns. Els que ja tenim certa edat vam gaudir d’allò més per un doble motiu: recordar vivències lligades a un dels indrets més coneguts de la vall i, alhora, veure amb il·lusió com el jovent del poble –sí!, nosaltres encara li diem poble, a Sant Daniel– s’interessa per la seva història. I és que la Irene i l’Emma, joves veïnes de la vall, havien fet d’aquell paratge el tema del seu treball de recerca de batxillerat ara fa uns quatre anys.

Bo i passejant, vam compartir idees, propostes i un somni: que algun dia l’Ajuntament de Girona es fes càrrec de l’indret i el convertís en “el Portal de la Vall”. Aquest era el títol del treball i s’hi proposava instal·lar un centre d’interpretació a l’antiga fàbrica Saguer, cosa que permetria conèixer millor la geologia, la flora, la fauna i la història de Sant Daniel. L’any vinent hi haurà eleccions municipals. Qui sap si... Records d’estiu, somnis de tardor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.