Opinió

A la tres

Més escut que via

“Aragonès cuida la cohesió social enmig de la cursa fiscal estatal. Més naftalina, bardisses i foscor hi ha al camí canadenc

Debat de política general en clau autonòmica i déjà vu. El president Aragonès contraposa la gestió de Catalunya a la cursa per la rebaixa fiscal i l’ajut social a què s’aboquen les autonomies i el govern estatal. Ahir mateix s’hi afegia el País Valencià rebaixant l’IRPF. El govern català, amb perfil propi, mimarà la cohesió social en temps de crisi, i el president en va detallar les mesures. El model és clar: mantenir la pressió fiscal fugint de populismes i intentar minvar la precarietat social dels col·lectius que més la pateixen (joves, pobres energètics, famílies amb estudiants...) i afermar la salut i l’ensenyament públics. Una aposta de govern –més enllà de la crisi ERC-Junts– sempre que s’aprovin els pressupostos.

Més foscor patirà la proposta d’“acord de claredat” per mirar de trobar sortida a l’atzucac en què es troba l’independentisme. D’entrada, esdevé una proposta d’ERC. Junts i la CUP en recelen, i caldrà veure si formarà part del punt de partida d’Òmnium buscant consens o si contribuirà a enterrar l’1-O. De fet, els primers a proposar un acord similar al del Canadà amb el secessionisme quebequès van ser els comuns. El 2016, el PSC encara l’avalava fins que Iceta el va eliminar. L’Estat se sent més còmode amb taules de diàleg –ahir gairebé ni se’n va parlar– sense concreció (PSOE) o atonyinant-nos (PP), per citar els partits majoritaris, que facilitant el dret a decidir. ERC vol tornar a la casella de sortida de l’1-O, cap al 2016 o més enrere i tot, per esgotar la via d’entesa, tornar a carregar-nos de raons i guanyar més reconeixement internacional. Lícit, realista... desmotivador. La proposta pot acabar com un argument més per als qui defensen la via unilateral, que ERC manté encara en la seva estratègia, però que cada cop hi és més lluny. Perquè les premisses de la via canadenca per establir condicions per al referèndum i per negociar la secessió, han desencisat l’independentisme quebequès, que mai no l’ha reconegut, ha impedit un tercer referèndum després dels dos primers, i manté la batalla jurídica sobre l’abast de la votació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.