A la tres
Elits
“Ferrovial fa curt amb el Madrid liberal perquè l’elit econòmica mira per ella i, com la judicial, tergiversa decisions dels governs, aviat impotents, com els ciutadans
El rebombori patriòtic per la marxa de Ferrovial i de la tercera fortuna d’Espanya als Països Baixos distorsiona una realitat econòmica europea: les elits cerquen de reduir els impostos que paguen i d’augmentar beneficis reubicant-se en estats amb menys fiscalitat, sense que siguin paradisos fiscals, i així poder mantenir-se competitius a l’hora de concursar en projectes i mantenir beneficis. Del Pino fa el que comencen a fer altres corporacions, fins i tot britàniques, desenganyades del Brexit, perquè ni el Madrid ultraliberal que tanta inversió atrau li fa ja el pes. França ha pactat amb els grups de distribució reduir el preu d’un seguit de productes antiinflació, entre d’altres raons, perquè ha vist com reduir l’IVA a l’Estat espanyol no ha abaixat el cistell de la compra. De fet, no ha reduït gaire la inflació, que segueix sobre el 6%, de manera que creix la sospita que les grans empreses de distribució s’estan enriquint. Com va passar amb les del carburant i la bonificació de la benzina. I és que les elits econòmiques, tant propietaris com alts executius, cada cop miren més per oferir millors resultats als inversors sense cap altre condicionant ni objectiu. És ingenu esperar-ne el contrari, però del repartiment de la riquesa i del benestar se n’ha fet creixement a Europa durant dècades, tant si era per doctrina religiosa com si és per llei fiscal aprovada pels governs votats pels ciutadans, i tant si és entre persones o entre estats.
Esdevé lògic que l’elit econòmica miri per ella, perquè d’altres elits, com la judicial, modifica o adapta la legislació que decideixen governs i parlaments a la seva mida. Avui es vota al Congrés començar a reformar la llei del “sí és sí”, un exemple que l’elit judicial ha forçat a canviar. Com la reinterpretació per a l’independentisme del nou Codi Penal, o l’espionatge a polítics... Els ciutadans ens hem acostumat a la inanitat, però aquesta impotència comença a afectar fins i tot els executius estatals –els autonòmics ja tenen assumida la seva limitació– tot i ser elit política.