Conseller Castells, no!

Aquest diari va donar l'exclusiva de l'estiu: la notícia que  l'admiradíssim conseller Castells no aniria a les llistes del PSC. El que va ser el número dos per Barcelona l'any 2006 va parlar, en l'entrevista de Xevi Xirgo, de subordinació del PSC al PSOE. Em poso als seus peus i li enviaré una ampolla de L'Ermita allà on em demani, per la sinceritat tan inesperada en un polític. L'endemà, la no menys admirada consellera de Justícia, Montserrat Tura, va explicar, aquest cop en una entrevista a RAC 1, que “estava valorant si anar a les llistes o no, tot i que “les candidatures les decideixen els militants”. Per mi, Tura és la prova fefaent que el PSOE no vol que el PSC guanyi les eleccions. Si ho volgués, si de veritat volgués que el partit tingués una oportunitat, Tura seria la candidata a presidenta de la Generalitat.

S'ha parlat, doncs, de l'efecte Castells. S'ha dit que potser el seu anunci podria provocar un efecte dominó en l'anomenat “sector catalanista” del PSC. Que qui sap si ara la Tura, la Geli o en Nadal podrien decidir fer el mateix. Jo voldria, doncs, des d'aquí, demanar-los un exercici de responsabilitat i solidaritat. No ho demano com a amiga, perquè no els conec (tot i que els admiri) però els ho demano com a ciutadana preocupada pel país. El conseller Castells, la consellera Tura, el conseller Nadal, la consellera Geli no poden plegar. No poden. I tampoc no pot plegar el president Montilla després de les eleccions encara que, ai las, les perdi. Ell ha de ser, si toca,  el cap de l'oposició. El cap de l'oposició més carismàtic que haguem tingut mai a Catalunya. Ho demano pel país, però no per la política. Ho demano per les persones que podrien quedar-se a l'atur si ells abandonen.  Em refereixo als pobres còmics que treballen al Polònia imitant-los. No els duguin a l'atur, sisplau. Ells també tenen fills i hipoteques i mares malaltes... No pleguin, sisplau.