El castell de Lloret

La platja central de Lloret està delimitada per llevant pel racó de sa Caleta, on s’alça un espectacular castell que, a mesura que hom l’observa de la vora –i malgrat algun guia que el ven als turistes com a medieval–, ja es veu que és una construcció moderna feta, això sí, en forma de fortalesa antiga. Els lloretencs, fins ara, en deien “es castell d’en Plaja”. I és que l’industrial gironí, creador de les galetes Maria, Narcís Plaja Martí l’havia fet alçar el 1932, amb la il·lusió de tenir un xalet arran de mar des del qual el seu pare pogués exercitar la pesca. En fer els fonaments, va trobar tanta pedra a la penya que va decidir reaprofitar-la per a l’estructura i les parets de l’edifici, al qual va donar l’aire d’un castell de l’edat mitjana. Les obres, interrompudes per la Guerra Civil, van acabar el 1940. Des de llavors, la imatge del castell ha quedat com una icona identificativa de Lloret. Amb la mort del senyor Plaja el castell fou venut i ara, finalment, ha passat a mans de Gustavo Buesa, empresari que té la concessió de la recollida d’escombraries de la vila. Buesa ha fet una inversió de vuit milions d’euros a l’edifici i l’ha habilitat com a centre d’exposicions per conscienciar la gent de la necessitat de reaccionar davant del canvi climàtic. Qui ha desenvolupat la idea i ha dirigit la instal·lació és el popular Toni Cruz, exmembre de La Trinca. El passat dia 27 d’abril va tenir lloc la inauguració i vam poder gaudir de la modernitat aplicada, amb tres sales d’exposició, en dues de les quals es fan servir ulleres de realitat virtual i hom es troba immers dins del mar, envoltat de peixos, i, de sobte, la bellesa marina s’embruta amb les nostres deixalles, i hom viatja dins d’una plataforma mòbil que emet efectes sensorials que permeten veure com es desfà el casquet polar, com s’incendien els boscos amazònics, etc. L’última sala conté jocs interactius que condueixen a descobrir com podem influir els humans per reduir l’emergència climàtica. El castell disposa, també, d’una àmplia terrassa, amb bar, des d’on es pot gaudir d’unes vistes excepcionals de la costa i on, a l’estiu, es pot estar a la fresca des de les vuit del vespre fins a la una de la nit. Un lloc deliciós, en tots sentits. Un gran equipament que honora Lloret, i, potser, només la crítica és que l’ascensor que s’ha construït de cap i de nou no passi més desapercebut. Potser folrat de pedra es notaria menys. Seria una torre més.