Desagrupats i insolidaris

Teòricament no els separa res; tècnicament, sembla que tot els separa. Es presentaran a les eleccions al Parlament amb programes semblants i la mateixa il·lusió: ser decisius en la drecera cap a la independència. Ho faran en dues llistes perquè no hi ha manera que arribin a pactar el tall i confecció de les llistes electorals. Són capaços de posar-se d'acord en les crítiques a la política convencional i encara són més capaços de repetir i empitjorar en les pròpies carns els errors que prometen esmenar. Si Reagrupament i Solidaritat anessin plegats, podrien traure set o vuit diputats. Una quantitat que podria arribar a ser determinant en una cambra molt disgregada. Si no ho fan, un dels dos en traurà quatre o cinc i l'altre es quedarà a la lluna del parc de la Ciutadella. Tot els hauria d'incitar a deixar-se de romanços i unir-se. Només han acordat una nota comuna i pública en què es prometen lleialtat. L'endemà mateix mullen el paper i continuen les ofertes públiques d'adquisició de dirigents. Desagrupats i insolidaris.