Els temps estan canviant
Es pot actuar, en benefici propi, en espais protegits, amb total impunitat
El juliol del 1978 unes dues-centes persones es van presentar a la Guàrdia Civil de Sant Pere Pescador per inculpar-se com a ocupants dels aiguamolls i demanar que la querella que s’havia presentat contra catorze activistes s’ampliés a tota la gent que donava suport a la campanya en defensa de la maresma empordanesa. En aquella concentració es van afegir representants de diferents partits polítics. Aquest fet demostra que fa quaranta-cinc anys hi havia una sensibilitat i una mobilització en defensa del medi i el territori amb molta força i potència. Contra qualsevol pronòstic, aquelles mobilitzacions van aconseguir aturar la macrourbanització Port Llevant, de 525 hectàrees. Després, la zona protegida s’ha convertit en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. També s’ha protegit una part del riu Fluvià, que inclou l’illa de Caramany. El 2003 es va declarar els terrenys de la gola d’aquest riu com a no urbanitzables i el 2005 la Generalitat va enderrocar l’edifici Fluvià Nàutic, a Sant Pere Pescador.
Actualment tot l’àmbit del Fluvià Nàutic està classificat com a sòl no urbanitzable i està protegit i inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i Xarxa Natura 2000. Malgrat totes aquestes figures de protecció de la zona de la gola del Fluvià, el promotor de Fluvià Nàutic s’ha fet seu el dret de pas pel camí del Joncar. Hi ha instal·lat un espai de pàrquing de peatge, un càmping i amarraments. Productes que ven en el seu web, amb total impunitat. Fets com aquests, demostren clarament que els temps estan canviant. Es pot actuar, en benefici propi, en espais protegits sense que cap administració et pari els peus. En el cas de Fluvià Nàutic, malgrat les denúncies que han fet grups com Iaeden-Salvem l’Empordà i el Grup en Defensa de la Gola del Fluvià, no ha passat res.
Abans, amb mobilitzacions i amb les lleis en contra, s’aconseguia la protecció del territori. Avui, amb les lleis a favor, no és possible salvar res. Un despropòsit colossal, afavorit per la manca de sensibilitat i capacitat mobilitzadora d’una societat que no vol sortir de la seva zona de confort. I és que, realment, els temps estan canviant.