Nadius digitals i cervell
La intel·ligència va d’efectivitat i d’adaptació i la digitalització és una realitat que no podem evitar
Tradicionalment els fills superaven els seus pares i una generació millorava l’anterior. Actualment, la formació generalitzada permet una millor qualificació que s’hauria de traduir en un ascens en l’escala social. Però malauradament això no és així i avui és més difícil que els fills superin els seus pares en nivell de vida. Les perspectives dels joves han empitjorat i, malgrat que molts dels nostres joves tenen qualificacions superiors, en general no troben una feina a l’altura de la seva formació. Així, la precarietat s’instal·la de manera preocupant en un sector de població que hauria de ser la punta de llança de la nostra economia. Són els nadius digitals o generació Z, que han nascut amb l’internet sota el braç i que s’hi mouen amb una facilitat espectacular. A l’altre extrem, els pares analògics amb menor exposició a les pantalles obtindrien millors resultats intel·lectuals que els seus fills digitals. Una recerca conclou que a més consum de televisió, videojocs i pantalles, menor intel·ligència. D’aquesta manera, un consum excessiu de productes digitals afectaria greument el desenvolupament neuronal del cervell sobretot de les àrees cerebrals responsables del raonament, del pensament crític, del llenguatge, l’execució i l’autocontrol amb impactes negatius en el rendiment acadèmic. Per això els nadius digitals tindrien presumptament menys intel·ligència que els analògics. Entre les causes es parla de la reducció de les interaccions, la comunicació parcial i ràpida, un excés d’informació i un ús excessiu de productes digitals. Semblen precipitades unes conclusions extretes de condicions no comparables. Les variables han de ser idèntiques i els instruments psicomètrics aplicats serien obsolets davant una nova realitat. El consum massiu de productes digitals configura el cervell de manera diferent i la comunicació analògica, contràriament, s’adaptaria millor al procés d’estructuració d’un cervell en creixement i extremadament plàstic. Si per intel·ligència entenem l’ús apropiat de recursos cognitius per a l’adaptació als canvis, podem afirmar que els nadius digitals seran igual o més efectius que els analògics. La intel·ligència va d’efectivitat i d’adaptació i la digitalització és una realitat que no podem evitar. Però cada dia llegim pitjor i a Finlàndia han tornat als llibres en paper. Deu ser per alguna cosa.