El català també es defensa a Google
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Brosa, Susanna Oliveira, Toni Romero, Irene Casellas, David Brugué, Núria Astorch, Xevi Masachs, Anna Puig, Xavier Castillón i Dolors Bellés
El de la llengua catalana és un repte permanent per la supervivència com a eina de comunicació habitual a la totalitat del seu domini històric i per la seducció dels nouvinguts procedents d’altres llocs i cultures. Lamentablement és un repte que quasi sempre hem d’assumir a la defensiva, en primer lloc, davant la tendència secular, compulsiva i molts cops violenta d’Espanya per arraconar el català i substituir-lo pel castellà; en segon lloc davant la inèrcia que afavoreix l’‘statu quo’ geopolític del món i discrimina nacions i llengües sense estat, i en tercer lloc, per la globalització que tendeix a menysprear o si més no ignorar la diversitat, els fets diferencials i les llengües i cultures menys majoritàries. Per tant, són moltes batalles a lliurar o, si ho prefereixen, una de sola en molts fronts, i un dels últims que s’han obert és la discriminació generalitzada que el cercador Google fa de les pàgines web en català prioritzant i desviant el trànsit cap a les versions en altres idiomes, en el 80% dels casos cap a la versió en castellà. La discriminació, lluny de ser puntual, té un efecte abassegador, perquè cada cop que es clica la versió castellana i no la catalana, el cercador assimila el missatge i això condueix a una progressiva invisibilització del català al cercador que copa el 95% de les cerques que es fan a Catalunya.
És injust, indignant i una amenaça, però no és ni casual ni sorprenent. L’algoritme que utilitza Google en el seu motor de cerca no és humà, però està fet i controlat per humans i seva és la responsabilitat. Però els catalans i molt especialment els catalanoparlants en tenim una altra de responsabilitat vers la llengua pròpia del país, que és utilitzar-la sempre, evitar la seva discriminació i si cal convertir-se en activistes de la llengua, com tots els que s’han mobilitzat a les xarxes fent visible la protesta, fent-la arribar a Google i empenyent per corregir la situació. Sigui per accident, per marc mental o amb premeditació, el setge al català és una realitat quotidiana i mentre Catalunya no tingui un Estat amb el propòsit i les eines per donar suport al català i promoure’l, aquesta responsabilitat continuarà recaient, com ha passat els últims tres segles, en els catalans.