A la tres
Prou cantarelles
“Els resultats del 28-M són un cop de puny directe a l’estómac a aquell mantra que donava pràcticament per fet que l’independentisme ja havia assolit l’hegemonia
El temps pot arribar a ser un algú implacablement immisericordiós. I no només perquè fa que les cervicals ja comencin a fer la guitza o tres copes de vi siguin de més mal portar, que també, sinó perquè acaba posant a lloc aquelles creences que en el seu dia crèiem irrefutables. Mirin, si no, aquella tardor del 2017, quan davant 6.000 policies àvids de porra amuntegats en un vaixell vam repetir, un cop i un altre, allò d’“Europa no ho permetrà”, en un exercici col·lectiu d’autoconvenciment que, sis anys després, ens fa enrojolar pel grau d’innocència virginal que amagava la frase. Perquè no cal esplaiar-se gaire sobre què van ser aquelles càrregues i, sobretot, quina va ser la reacció d’una Europa que no va fer cap altra cosa que posar-se de perfil. És el mal que tenen aquesta mena de mantres que sorgeixen de no sé ben bé on i que es construeixen bàsicament sobre l’artifici. Que envelleixen malament. Per tant, i sabent que això és així, ja comença a ser hora que el sobiranisme comenci a qüestionar-se, i seriosament, no ja només el grau de durabilitat, sinó el crèdit mateix, d’algunes d’aquestes màximes que es van estendre durant el Procés i que el pas dels anys i l’evolució natural que experimenta tot cicle polític ja estan posant obertament en dubte. I de totes elles, la que ara mateix està més assenyalada és aquella que pregonava que l’independentisme havia assolit un grau de mobilització tan corpulent que ja tenia a tocar la primacia política. És a dir, que tant li feia si al davant tenia unes eleccions al Parlament o unes generals, que les acabaria guanyant, sí o sí, encara que hi presentés una estufa de candidata. Vet aquí, però, que els resultats de les municipals han fet veure que aquesta hegemonia potser no és tal, amb un electorat independentista que segurament no passarà a votar el PSC però que objectivament ja s’ha declarat desmobilitzat. En lloc d’avançar, doncs, el sobiranisme avança perillosament cap a la casella de sortida, la d’abans del 2014, encara que això també pugui sonar a cantarella.