La festa del desig

Gràcies a la confiança que Edicions de la Ela Geminada va dipositar en mi a l’hora d’encetar la col·lecció Idil·lis, servidora ha traduït al català actual els quinze contes eròtics del Delta de Venus, escrits en anglès per Anaïs Nin (1903-1977), escriptora incombustible i mestra de mestres. Quan un col·leccionista pertorbat li demana contes eròtics a la Nin, l’única condició que li posa és que es deixi de poesia i es concentri en el sexe explícit. Però ella, com sempre, fa el que li dona la gana. La poesia li bull a dins i és inevitable que filtri tot el que escriu. Els relats exclouen la vulgaritat, separen els llenguatges sexuals femenins i masculins i expressen una visió lliure de les relacions humanes. L’erotisme i el plaer no descarten la bellesa ni el sentiment.

En paral·lel, i traduït per Ferran Ràfols Gesa, apareix Fills de l’albatros, un recull de dos textos imaginatius, càlids en imatges i molt íntims que se serveixen de la psicoanàlisi perquè la gran Nin faci ús de l’espontaneïtat i l’associació d’idees pròpies del jazz per parlar de l’androgínia i l’homosexualitat des d’una perspectiva que poques obres literàries van gosar fer a l’Amèrica dels anys quaranta. El volum forma part de la pentalogia publicada per Labreu Edicions en català, inclosos dins el títol genèric de Ciutats de l’interior. La Nin no és moc de gall d’indi, sinó que s’alça com una de les escriptores més importants del segle XX i com una font d’inspiració per a les dones que desafiem els rols de gènere encallats en els patrons masclistes convencionals. Llegir-la és una festa.