Opinió

mirades

Jordi Grau

El bisbe de Girona i el temps de Déu

Les coses arriben quan han d’arribar, va dir en una entrevista Lluís Suñer, però ara sembla que l’anunci serà imminent

No es va anunciar el nou bisbe de Girona en la solemne missa major del dia de Sant Narcís a la basílica de Sant Feliu. De fet, se sabia que seria així. Però escoltant atentament el que va dir l’administrador diocesà del bisbat, Lluís Suñer i Roca, la diòcesi tindrà bisbe aviat, de manera imminent. Qui serà? Com va dir el rector de la basílica i mestre de cerimònies de la catedral, mossèn Joan Baburés, “el que ho sap no parla, i els que en parlen no ho saben”. Però, entre les converses a l’entrada de Sant Feliu, i sobretot després de la cerimònia, es feien apostes entre tres candidats, un canonge de Tortosa amb nom de cantant que agrada molt a la dreta extrema, un vicari general doblement català i un mossèn televisiu i jove per ser bisbe, que és el perfil que més complau. Però ja se sap que, en el món vaticanesc, donar noms és sinònim d’espifiar-la. I, parlant d’espifiades, dilluns passat en aquestes Mirades atribuïa al bisbe Sivilla l’encàrrec de la capella de Sant Narcís a l’arquitecte Ventura Rodríguez, quan en realitat va ser el bisbe Lorenzana, com ens va indicar una gentil lectora.

Una bona crònica de Marc Salgas ens va explicar com havia estat aquesta solemne missa major sense la presència de l’alcalde Salellas. El seu nom no va sortir, però almenys tres vegades es va entendre que s’hi referia l’oficiant: “Sigueu tots benvinguts, i quan dic tots em refereixo a tots”, va ser la seva salutació. N’hi havia dos, d’alcaldes de Girona que jo veiés, Marta Madrenas i l’alcalde Joaquim Nadal, a qui Lluís Suñer va anunciar com “el conseller de casa”. Suñer va saludar les autoritats i el bisbe Carles, que va seguir la cerimònia per la Televisió de Girona.

M’agrada ser a Sant Feliu per Sant Narcís, pel cerimonial i per la gent que hi trobes, entre la qual el Dimoni Gros, rebut com a tal pel rector, a qui va besar la mà. Gent d’ordre, en Jaume Teixidor. Sedueix l’entrada dels oficiants darrere el tintinacle i el conopeu, signes d’autoritat papal i del fet que ens trobem en una basílica. I em van agradar la salutació i l’homilia, poc política, però en la qual es va tocar tot: les guerres, el medi ambient, els abusos de l’Església... Es comentava entre els fidels que alguna dècada enrere Lluís Suñer, nascut a Fornells de la Selva el 1943 i vicari general durant 21 anys, hauria estat un bon bisbe. A la diòcesi, n’hi ha uns quants que podrien haver estat bisbes. Algun dels quals potser era massa cristià...

Van estar bé els assajos dels cants que va fer David Floriach, president de la Junta de Confraries de la Setmana Santa, que els va dirigir, i em va agradar la veu de la solista, Raquel Robert, directora dels serveis territorials d’Economia i la regidora amb més presència en l’ofici i amb una veu extraordinària. Algú que sempre observa els qui coneixen els textos de la missa o fan playback em va assegurar que Joaquim Nadal se’ls sap i entona el Crec en un Déu i el Parenostre, que el conseller diu en llatí com confirma el president de la Diputació, Miquel Noguer. Aviat tindrem bisbe. Mossèn Lluís Suñer, en una entrevista, va explicar que “el temps de Déu no és el nostre temps i que les coses arriben quan han d’arribar”. Estan en camí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.