La llei d’amnistia

El tràmit parlamentari de la llei d’amnistia serà més llarg i feixuc del que s’esperava, però s’acabarà aprovant. Altra cosa serà l’aplicació de la llei quan depengui dels jutges que han començat a esmolar les eines. Aquesta setmana ni Junts ni el PSOE han volgut cedir ni un mil·límetre. Junts, sense baixar de la seva posició que consisteix a reclamar amnistia completa i per a tots. El PSOE tampoc vol variar la seva posició respecte a no incloure l’anomenat “terrorisme”. No han cedit. Però ambdues formacions polítiques continuen assegudes a la taula. Fet que significa que la llei tirarà endavant un cop s’hagin consensuat fórmules de llenguatge avingudes per les dues parts. Aquest fet es pot produir després de les eleccions gallegues del 18-F, on Sánchez es podrà sentir més lliure d’una part del PSOE que ara es mossega la llengua tot i que no està d’acord amb la llei de l’amnistia. Quelcom va passar amb la negativa i llavors vistiplau dels decrets que semblava que el món polític s’havia enfonsat.

Fa mig any que va haver-hi eleccions, i Pedro Sánchez continua penjat de Puigdemont per mantenir la cadira i la legislatura, com també l’expresident està penjat de Sánchez perquè sap que amb l’actual aritmètica parlamentària hi ha possibilitats de tornar a Catalunya aquest any vint-i-quatre i fer treure el pes de sobre de presumptes culpabilitats a ciutadans que van col·laborar en el procés i que ara mateix estan pendents de judici. Difícilment en d’altres aritmètiques seria possible haver arribat a la situació actual.

La tramitació de la llei d’amnistia demostra que la política provoca avorriment ciutadà. Amb el pacte PSOE+Sumar+nacionalistes+independentistes, Sánchez va ser concret: “Hi haurà llei d’amnistia.” Quin poder té com a president del govern? Que avui el més calent sigui a l’aigüera.