Llegeixo en aquest diari la magnífica entrevista a Anna Freixas , doctora en psicologia i escriptora, que desemmascara el tracte de menysteniment a les dones grans que, d’una manera més o menys inconscient, els dispensem els fills i la societat en general, quan, en aquesta etapa final del seu cicle vital, els limitem la llibertat o ens hi adrecem des d’una falsa superioritat intel·lectual. Val la pena llegir l’entrevista perquè desmunta estereotips, descobreix veritats com temples i ens posa tots davant del mirall. Quan, per exemple, infantilitzem les dones grans a través del llenguatge, aquesta poderosa eina que modela el pensament i crea realitats paral·leles. A l’ús reiterat i humiliant de diminutius en les converses, jo hi afegiria expressions gratuïtes que podem sentir també en l’àmbit públic. Recordo una estrella de la ràdio que, cada vegada que requeria l’ajuda d’un expert per abordar una qüestió complexa li demanava que ho expliqués de manera didàctica, a un nivell comprensible per tothom: “Perquè ho entengui la meva mare”, solia dir per rematar la frase. Fa bé, la doctora Freixas, d’obrir els ulls tan cecs que tenim per canviar la nostra mirada individual i col·lectiva cap a les velles.