En un estat que té un president més trampós que en Fu Manxú i un cap de l’oposició amb més tirada cap a la negativitat que el Doctor No, ningú s’hauria d’estranyar que s’hi muntin comissions d’investigació on els compareixents es dediquen a repartir somriures de menyspreu i ganyotes d’impaciència en lloc de dir la veritat. O que gairebé dues setmanes després de la gran apagada tots plegats continuem ficats en un forat negre que no ens permet aclarir si som objectiu d’un ciberatacant emmascarat o víctimes d’un incompetent còsmic. Hi ajuda el mateix Fu Manxú, que continua sense descartar cap hipòtesi, alimentant per tant la creença que efectivament estiguem en el punt de mira d’una potència enemiga decidida a retornar-nos a l’edat de pedra. I hi ajuda també la concatenació d’esdeveniments inexplicables a l’entorn d’infraestructures crítiques, en aquest cas un robatori de coure que va desencadenar el caos ferroviari i va afectar d’una tacada deu mil usuaris. Interessat a mantenir i amplificar la teoria de l’acció premeditada, el ministre de Transports, Óscar Puente, s’afanyava a qualificar els fets de “sabotatge”, destacant que la quantitat robada no justificava el dany causat i que l’operació havia comptat amb la logística d’un grup organitzat. Qui i ben bé per què, tampoc ens ho han dit. El que sí que es van afanyar a explicar dimarts, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, va ser la injecció de 1.150 milions d’euros en la ciberseguretat estatal. Per si encara hi havia algun incrèdul, acompanyaven l’anunci amb dades: l’any passat es van produir cent mil ciberatacs. Hi ha, és clar, una tercera possibilitat, que un amic meu em confia, convençut: en realitat l’apagada va ser un simulacre impulsat per la Unió Europea, naturalment sense avisar els afectats, per calibrar què pot passar de debò a qualsevol punt del continent si un dia de debò els putinescos ens desendollen. El preludi hauria estat la promoció del kit de supervivència. I les postres, la felicitació efusiva de la presidenta de la Comissió Europea, Von der Leyen, extasiada davant el civisme de canya i sangria que tots plegats vam exhibir a les fosques.