Avui fa un mes el GEiEG va tornar a la Devesa. És una manera de dir-ho perquè el que va passar va ser que es va descobrir una placa amb la inscripció “Plaça del Grup Excursionista i Esportiu Girona (GEiEG) 1919”, que a partir de llavors dona nom a un punt de la ciutat, a pocs metres del Camp de Mart, i que recorda el lligam de la centenària entitat gironina amb la Devesa de Girona. He sentit a dir a Joaquim Nadal que el GEiEG ha sabut estirar els actes del seu centenari i quan ho fa el president del GEiEG, Francesc Cayuela, riu per sota el nas. Han estat les circumstàncies, però és veritat que un seguit d’actes que s’havien de fer per commemorar que el 7 de novembre de 1919 es va fundar el GEiEG en un pis de la plaça de Sant Agustí, s’han anat allargant. És evident que les destrosses que va provocar el temporal Glòria a les instal·lacions de Sant Ponç primer i l’arribada de la covid, van tenir molt a veure amb el fet que alguns d’aquests actes es dilatessin. Però es va celebrar el centenari amb llibres i una gran exposició. Es van descobrir plaques, una d’aquestes als baixos d’on es va fundar el club per part d’un grup d’amics que van triar Josep Torra Mercadal com a primer president. Però tot plegat s’ha allargat i potser es podria donar per acabada la commemoració amb el bateig de la placeta amb el nom del GEiEG.

La Comissió del Nomenclàtor ho va aprovar l’any passat a petició de la mateixa entitat. Girona li devia al GEiEG. I el lloc triat és ideal. La placeta creada entre el carrer Joaquim Vayreda i el Camp de Mart, on hi va haver les instal·lacions del GEiEG des dels anys trenta del segle passat fins a començament dels noranta, quan es va estrenar la pista de Palau.

El GEiEG ha fet una feina impagable per la ciutat. La secció d’atletisme va ser la segona, creada el 1921, després de la d’excursionisme, fent gala del nom de l’entitat. A la pista de cendra de la Devesa, inaugurada el 1945 i on es van fer els campionats d’Espanya, s’hi van fer atletes de primer ordre. Però a la Devesa també hi van conviure amb l’atletisme les seccions d’hoquei patins, tennis i rugbi. Després el GEiEG va construir Sant Ponç i Sant Narcís, les dues instal·lacions que funcionen fins ara juntament amb la de Palau, que espera, després de moltes negociacions i massa temps, unes noves pistes que permetin practicar l’atletisme en condicions.

El GEiEG i la ciutat de Girona es necessiten l’un a l’altra. És cert que han canviat les coses, és llei de vida, i aquell sentiment de pertinença a la ciutat i al GEiEG ha canviat. Ara la gent mira les instal·lacions i agafa el que li convé. Però encara queden socis que ho són perquè toca, perquè volen ser-ho i perquè ser del GEiEG és alguna cosa més que pagar la quota anual. El grup ha tingut moments molt complicats i li cal tornar al nombre de socis d’abans de la pandèmia. És una icona de Girona i de l’esport amateur i de formació de Catalunya. Els seus valors són l’esforç i el treball, s’ha obert a l’esport inclusiu, té una gran activitat cultural i sardanista, un component social innegable i és un factor d’integració. El GEiEG mereixia tenir una plaça a la seva ciutat i enlloc millor que davant del Camp de Mart de la Devesa.