Mentre passejava per un caminet de les Borges Blanques, acompanyada per la suau remor de l’aigua del canal d’Urgell, pensava que, en la llarga història de la magnífica obra del canal hi podríem encabir tots els qualificatius que vulgueu: proesa, heroïcitat, emoció, atreviment, inexperiència, errada, encert... i així fins a completar una gran aventura que, sortosament, va resultar un èxit i que va transformar positivament l’economia de les terres de Ponent. L’obra és tan potent, tan curulla d’anècdotes, de personatges irrepetibles, d’èxits i fracassos, que ens hem de traslladar al temps de Carles I, el període en què es van signar unes ordenances encaminades a provocar la construcció d’una sèquia reial, per tal de fer-nos una petita idea de la magnificència del projecte.

La ruta del canal es pot començar des de la població de Juneda o bé des de la capital de les Garrigues. Un paisatge amable, abundós d’ombres, recomanable per als dies de xafogor que ens esperen d’ara en endavant, i amb una primera parada obligada a l’arbreda del Salt Desfet, un indret que ens portarà directament a la primera màquina, la del salt que s’aprofitava per fer electricitat. Haurem de seguir a contracorrent la sèquia per arribar a la segona màquina, de la qual, també com la primera, només en queda el salt. Així, anar-hi anant, arribarem a poder gaudir dels nou salts que conformen l’itinerari complet, on trobarem una petita central elèctrica i una zona de descans i lleure. Uns cinc quilòmetres en total que podeu realitzar en família o en solitari.

Sovint, davant d’aquest miracle humà, en què cal destacar el paper imprescindible de la família Girona de Tàrrega, em faig creus d’alguns guions de sèries i de pel·lícules sense suc ni bruc, quan només espigolant el nostre passat i present podríem gaudir d’històries impressionats, heroiques, que han bastit la nostra nació. I tot i que encara esperen al calaix dels oblits les més conegudes, com els enfrontaments perennes amb els nostres enemics de sempre, n’hi ha una bona colla que mereixerien portes i finestres obertes de bat a bat que se’n fessin ressò. El nostre patrimoni industrial, sovint abandonat, menystingut, i que en un altre país ordenat i seriós esdevindria la nineta dels ulls, n’és un clar exemple. Podríem també posar l’accent en la gran aventura que va representar la construcció de les centrals hidroelèctriques, preses i embassaments en el curs dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana amb els seus protagonistes absoluts, com és el cas de l’enginyer nord-americà Pearson, o de l’Emili Riu i Periquet, fill de Sort, que va projectar la central de Cabdella i que sort en va tenir del finançament de banquers i empresaris d’origen francès i suís, atès que els banquers catalans li negaren el finançament.

Enfileu-vos per les carreteres del Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà i contempleu la força de l’aigua, tot i que els més mandrosos podeu triar un bon sofà per passar una tarda de lectura amb el llibre Allò que va passar a Cardós, de l’escriptor Ramon Solsona, una apassionant història de ficció, molt ben documentada, que us ajudarà a veure com n’és de ric el nostre patrimoni.